Capítol XXXV



La nit màgica

L’acabament de la guerra
va tornar l’activitat
i normalitat al poble.
Es refeien molts soldats
amb cures de rovell d’ou
sucre i vi dolç.

A Nargó encara patiren
una gran commoció
que amb el vell comte d’Espanya
tenia relació.
El robatori del cap,
desenterrat.

Tot va començar una tarda
molt trista i amb fred intens,
quan l’agutzil pregonava
que hi hauria funció
a l’era del Cap del Roc.
Il·lusió.

Tothom molt s’empolainava
tot plantant cara al mal temps.
En Miquel,recés buscava
a l'escenari aquell,
tot esperant que el teló
prompte s’obrís.

Novetat inesperada,
que il·lusió despertà
un vell pressentiment ara,
que tot fos realitat.
La Marta era al seu costat,
molt l'ha estimat.

Quan va reconèixer en Tòfol
fent de prestigitador
tot ell trasbalsat estava
i buscava atentament
en el seu interior
un vell record.

De cop la Neus va aparèixer
a l’escenari, fulgent.
Ell no creia allò que veia,
mes, un silenci expectant
feu recuperar els sentits
i despertà.

Fou el contacte al principi
una mica indiferent.
Ella bé dissimulava
però no podia el cor.
Finida la funció,
el trobament.


Se sap que la Neus i en Tófol
assoliren retornar.
Però, bé no es coneixia
tot el que havia passat.
Doncs, dates desconcertants
ho enredaran.

-----------------------

Lliçó 26

Capítol XXXIV

L’acabament de la guerra

Alguns acusaven l’Antoni
de fer joc als carlins
i altres, als liberals.
Ell només pretenia
portar-los el missatge evangèlic
sense cap prejudici.

Era del general Cabrera
que corrien rumors
que havia abandonat
el seu niu de Morella,
cedint-lo al general Espartero
amb el seu gran exèrcit.

Cabrera i les seves tropes
l’Ebre van passar
amb força dificultats.
Des d’allí es dirigiren
cap a la població de Berga
darrer escamot carlista.

Cabrera, del comte d’Espanya,
maldat havia après.
Prompte feu empresonar:
Orteu, Torrebadella...
Dalmau, Narcís Ferrer i algun altre,
fidels seus partidaris.

De retorn a América, Espartero,
va ser allí empresonat
per haver estat acusat
de pertànyer a l’exèrcit
que amb el nom d’espanyol s’exhibia.
I a mort el condemnaren

Més tard l’alliberaren.
Uns vells amics seus de l’exèrcit
tercejaren per ell
al gran heroi insurgent
que era Simón Bolívar,
nou amant de la seva criolla.
Ser lliure aconseguia.

Alliberat, tornà cap Espanya,
nomenant-lo regent.
Liberals esperançats
tot seguit defraudava.
Posaren en contra d’Espartero
a bona part del poble.

El descontent a Barcelona
era molt evident.
Però ell no es va rendir.
Sense respir ni treva
va bombardejar tot Barcelona.
Sols rendir-se, quedava.

Tant Cabrera com Espartero
preparaven el camp.
La defensa dels carlins
molt aferrissada era.
Però la fermesa d’Espartero
fou del tot imparable.

---------------------------

Capítol XXXIII

La festa de Sant Miquel

La guerra continuava.
La virulència del conflicte
havia quedat oblidada
i veien que el final arribava

En un comandament únic
havien estat unificades
feia poc, les tropes carlines
ja que, als liberals es resistien.

El nou mariscal seria
dels exèrcits carlins, en Cabrera
titulat, comte de Morella.
La pau estava a la cantonada.

Partidaris del rei Carles
minvant anaven de dia en dia.
La gent cansada de la guerra,
quin fos el resultat, tant li feia.

L’aplec de Sant Miquel ara,
junt amb la primavera arribada
feia que la gent animada
gaudís com molts anys abans no feia.

El sol radiant estava
tal com penjat d’un fil invisible
en el cel transparent i lúcid.
L’herbei verdejava a l’esplanada.

En Miquel també sentia
desig de recuperar la vida
i un nou amor es despertava,
oblidant, ara amb la Marta anava.

---------------------------------------

Capítol XXXII

Una visita inesperada

Visita inesperada
d’en Miquel a cal Cisco.
Uns dies de permís gaudia
i a celebrar-ho anaven.

Una sortida feren
i del tema parlaren.
També el trasllat de Ros d’Eroles
per negar-se a complir ordres.

Aquestes ordres eren
incendiar uns pobles
de la Vall d’Aran, també d'altres,
però de poc serviria.

Amb el capità anava
d’assistent alguns dies.
L’entrellat preparat estava
pel militar Ros d’Eroles.

Allí ja l’esperaven
les autoritats totes.
Mossèn Ferrer representava
la Junta major de Berga.

Tots molt cansats estaven
de les barrabassades
que el comte tranquils no els deixava.
Missió molt delicada.

Pregaren al rei Carles
que el destituís prompte
i fàcilment ho aconseguiren.
Però amb força el sotmeteren.

Un projecte muntaren
per endur-se’l a Andorra.
La mort del comte va ser una obra
perfectament preparada.

Un cop mort l’estimbaren
despullat al riu Segre.
En Pere Baltà i en Morera
protagonistes en foren.

El cadàver pensaven
que prest s’enfonsaria.
S’adonaren que el cos surava
i tost, el cap li tallaren.

I d’aquesta manera
desfigurat quedava
i identificar no podrien
i el silenci es mantindria.


--------------------------------

Capítol XXXI
Un cadàver al Segre

Va ser a Nargó
al costat del riu Segre,
on hi trobaren
una dona ofegada.

Es comentà
el fet per tot el poble,
considerant-lo
com un cas rutinari.

Van descobrir
que no era una dona
aquell cadàver
sinó el cos d’un home.

Segons rumors
aquell rar personatge
no era cap altre
que el vell comte d’Espanya.

Ja feia por
el simple nom del comte.
Ben bé semblava
que no s’equivocaven.

Des de Nargó
ordres molt seriosas
als que allà eren.
Saber guardar silenci.

Era un secret.
Doncs, ningú no gosava
dir el que pensava
per més segur que estava.


-------------------

Lliçó 25

Capítol XXX

Notícies del front carlí

Mossèn Argerich 5
va assistir a la inauguració 9
del curs acadèmic 5+1
a la Universitat de Cervera. 9+1

Hi foren presents
el comte d’Espanya, professors,
i un rector emèrit
el nom del qual és Torrebadella

Un cop a Nargó
el mossèn feu avisar en Miquel
que a la rectoria
una carta del Cisco hi havia.

El posà al corrent
de la traïció d’en Maroto
junt amb Espartero,
que havien segellat amb un pacte.

Responsables són:
professors de la Universitat
i la clerecia.
Nova Junta, regida pel comte.

El Cisco pensà
que en l’acabament d’hostilitats
a sòl de Navarra
i país basc, contra ells anirien.

Tots tenien por
que ocupessin Berga, els liberals:
o els carlins mateixos,
que ben bé els hi tenien jurada.

Les barbaritats
dels incendis injustificats
al bàndol addicte,
foren horroroses, mai no vistes.

Són proves evidents,
pobles com Gironella i Olvan,
lleials al comte,
però ell, cruel es mantenia.




----------------------

Records i enyorances

H’he repassat els vídeos, i els he trobat tots de molta qualitat, però n'hi ha un que em té el cor robat. Un, que jo penso, que encara que estigui format per textos breus, individuals, de cada alumne, donen una visió general de cada u, amb una fidelitat que a ulls clucs podries endevinar l’autor. Aquí ha quedat ben patent la sensibilitat i el coneixement que del medi, en té la Maribel. Aquesta originalitat de la idea, el missatge que transmet, la informació completa amb poques paraules, la creativitat, el muntatge, la coherència en tot moment, són un conjunt d’elements que el fan insuperable. Ella ha pensat en totes les companyes, sense excepció, i ha deixat un record inesborrable, ja que només fent una exhibició del document, pas a pas, ens farà recordar una vivència mai no viscuda en una classe. A mi, de veritat m’ha impactat des del primer moment i ara he tingut l'ocasió de poder fer palesa la meva impressió.

Les senyoretes del mar

Rosa Vila

LLIÇÓ 24

Capítol XXIX

A la vora del riu

Durant un cert temps
molt trist en Miquel estava
sols el reconfortava
anar al riu a pescar

Junt amb el mossèn
feien algunes sortides.
Un dia l’informava
dels afusellaments.

A Estella va ser
que el vil general Maroto
a tothom s’enfrontava
per quedar ell davant.

Alguns dels carlins
sentien aquesta guerra
com la total mancança
de plena llibertat.


-----------------

Capítol XXVIII

Ell retorn al Pirineu

Quan la notícia arribà 8
a oïdes d’en Miquel, 7
aquest quedà mal ferit 7
i Barcelona deixà. 7

El poble havia abandonat
feia ja més de deu anys.
Molt canviat el trobà
després del molt que passà.

Ben aviat s’acostumà
a gaudir del temps llunyà
i a descriure tot Nargó
molt minuciosament.

Tot l’ambient que hi descobrí
era molt desolador.
Diu que en un d’aquells passeigs
mossèn Armengol trobà.

La tarda que es van retrobar,
aviat pogué esbrinar
que viatjava sovint
a Berga, al nucli carlí.

Volia del Cisco saber
per mitjà d’aquell rector,
el qual li va aconsellar
que no s’enredés en res.

El comte d’Espanya va ser
qui va manar empresonar
el mossèn de Balsareny,
un bon home molt vellet.

Totes les guerres són cruels
però més entre germans.
Quan tots els homes viurem
en pau i tranquil•litat?


----------------------

Capítol XXVII

La notícia del naufragi

Des de Santiago escriuen 7+1
que al final han connectat 7
amb el tal Robrenyo ja. 7
Per tant, esperances tenen 7+1
de ser a Barcelona aviat 8
i gaudir d’un retorn definitiu.10

En Miquel aquestes noves
l’animaven a pensar
que es trobava ja amb la Neus.
Com explicar-li podria
que en aquells solars dels convents
ara eren parets noves i pilars?

La Rambla molt canviada,
amb tants arbres que ombres fan.
Són d’allò més fascinants:
mimoses, baladres, freixes ...
- Són somnis o realitat?
- Fins ara no me n’havia adonat.

La Junta ara desitjava
que fos capità carlí
el comte d’Espanya aquí
i president de la Junta.
Tots estaven esparverats
recordant l’home més dèspota i cruel.

Molts dubtes manifestaven
el que podia passar
a en Cristòfol i la Neus.
Males noves els arriben.
Doncs sembla que van encallar
i en la goleta, de set van morir.

---------------------

Capítol XXVI

Temps d’incerteses i d’esperances

Barcelona encara vivia 8+1
alguns intents més de revoltes. 8+1
Darrere d’uns pocs liberals honrats 10
hi havia els immobilistes .7+1
D’aquesta manera 5+1
els més radicals sortien 7 +1
i atrapats fàcilment eren. 7+1

Dialogar no es permetia
i el que s’atrevia, mort era.
Capità general del Principat
fou aquell baró de Meer.
Moderat semblava
però destaca un dels mèrits
haver estat del grup del comte.

La Neus i el seu pare de gira,
des de Jamaica els escrivien
la intenció amb Robrenyo connectar
i així tornar a Barcelona.
Per aconseguir-ho
era entrar en la companyia
i així portar a terme el somni.

Assabentada la dispesa
de la notícia esmentada,
en la cara el somriure els va tornar.
Sobretot fou l’Anià ara,
que per celebrar-ho
cap al teatre amb l’Aurora
van primera vegada.

El Cisco els escriu des de Berga
que forma part de la brigada
de Ros d’Eroles, un carlista ferm.
La Junta Gobernativa
ben establerta era.
Aquesta estava formada
per nobles de Barcelona.


--------------------------

LLIÇÓ 23

Capítol XXV

Cartes

La Neus i el Tòfol
des de Jamaica escriuen
per desitjar-los
que passin bones festes
i molt feliços siguin.

Ells els expliquen
que la feina segueixen.
Van d’illa en Illa
actuant en teatres
i així cobrir despeses.

La Neus recorda
com en Miquel estima.
Té l’esperança
que arribi aquell dia
d’estar junts altra volta.

Per una nova
d’un soldat que es fuga
d’un camp de presos,
companys seus indefensos
tots afusellats foren.

Gent indignada
molt exaltada estava.
Espoz i Mina
i capità aleshores
justícia clamava.

La Ciutadella
molt en perill estava.
Sols se sentien
contra els carlins venjança
i que els assassins morin.

Gran salvatjada
la que allà dintre feren.
A tots linxaren.
També el Lluís formava
part del grup que mataren.

--------------------------

Capítol XXIV

La defenestració del general Bassa

La tragèdia aquella 6+1
semblava oblidada, 6+1
però des de Capitania 8 +1
es va fer públic un edicte 8+1

En ell s’assegurava
que els culpables serien
castigats com es mereixien.
La polèmica es desfermava.

Avalots revifaven
i la gent s’enfrontava.
Ja ningú no ho canalitzava
i molta autoritat mancava.

Amb aire absolutista
el propi Llauder ara,
de la ciutat feu la fugida,
rellevat pel general Bassa.

Es deia que portava
l’ordre per posar el càstig
als culpables d’aquella crema
dels convents en aquella data.

Opinions diverses
encara més ho embolicaven.
Alguns volien que aquell càstig
fos cosa abans negociada.

En Bassa segur estava
d’unes ordres molt clares.
Llibertat i visques cridaven
contra el capità i també en Bassa.

Dins al Palau passava
alguna cosa grossa.
Molt ferit el general Bassa
i pel balcó avall l’estimbaven

Feren amb el cadàver
el mateix que amb el toro.
Arrossegat el passejaren
pel carrer Ample i la Rambla.

Un grup radical era
el que cremant seguia.
No obstant, a poc a poc caigueren.
Junta Consultiva es creava.

Capítol XXIII

Capítol XXIII


La primera bullanga

Era a la plaça de toros 7+1
de la Barceloneta 6+1
on el públic revoltat 7
va sortir al carrer armat 7
de dret cap a la ciutat 7
que amb crits es manifestava. 7+1

A la Rambla es dirigirem
i quan s'hi atansaven
cridòria van sentir
i molts forts terrabastalls.
Era un toro grossíssim
que tot ple de sang anava.

Era el sisè de la tarda
i tots molt febles eren.
Una colla d’exaltats
corria cap al convent
titulat de Sant Francesc
que a cremar-lo anaven.

Un convent darrere l’altre
aquesta fi tingueren:
era una graella de foc.
I molts monjos afogats
sense poder ser ajudats
i tots allí hi moriren.

Els cecs de la Boqueria
així ho corejarien :
Sis toros varen sortir.
Això la causa va ser
de la crema dels convents.
Era una bogeria!

Capítol XXII

La mort de Ferran VII

En Miquel molt trist estava 7+1
d’ençà que la Neus i el Tòfol 7 +1
confinats havien estat. 8
Una cosa li estranyava 7+1
que amb el temps que ara corria 7+1
encara poesia es fes. 8

Va ser en aquell mateix dia
del vint-i-nou de setembre
de l’any mil vuit-cents trenta-tres
quan Ferran VII, el monarca,
quaranta-nou anys comptava
tan jove, deixés d’existir.

En Miquel a partir d’ara
amb esforç es dedicava
sols a treballar pel demà
pensant en la Neus i el Tòfol
un cop a casa tornessin
i ell més tranquil pogués estar.

La Neus en les seves cartes
peripècies narrava
i és que cada vegada més,
més desanimats estaven.
L’esperança només era
que la Neus no fos un record.

El Cisco des del seu poble
notícies d’una lluita
els havia comunicat.
Per ordre de Ros d’Eroles
que tots aquells homes aptes
fossin ara mobilitzats.

Aquesta nova revolta
és tema del legitimisme:
el poble més conservador
no vol Maria Cristina
que sigui la successora,
sí, en canvi,Carles cinquè.

El País Basc i Navarra
és el lloc on més destaca.
A part d’aquesta qüestió
demanen que se’ls respectin
les franquícies, també els furs.

El general Llauder ara
amb els carlins té problemes
i revoltats simpatitzants
a la Ciutadella envia.
Tramet remeses de presos
també a Ceuta i a ultramar.

La gent indignada estava
i el govern no responia.
Semblava el cràter d’un volcà.
A la taverna cantaven:
capellans i frares fora
i se’n vagin tots al carall.



---------------------------------

El meu jardí.

M’agrada a la primavera llevar-me ben d’hora, quan encara, a ponent, un resquitx de foscor s’allunya i es pot contemplar com, des de l’est, es va desvetllant la vida. S’observa, lentament, la mudança de verds a cada raig de llum que es filtra. Es pot contemplar l’eclosió d’algunes flors abeurant-se del sol, i d’altres, espolsant-se la rosada que com perles fa gala de la seva bellesa i perfecció.
El que més em sedueix és contemplar l’evolució de la flor preferida, la rosa. Jo em pregunto: ¿Com és que neix tan plena d’alegria si sap que l’edat seva és només d’un dia? La seva joventut i la seva decrepitud van juntes. Però em dóna tant, que no tinc paraules per a expressar el que sento quan la contemplo. Són tantes les vegades que he estat testimoni presencial d’aquest procés, que per molt que es repeteixi, cada vegada les sensacions són diferents. Veig la poncella encara closa, d’un aspecte tendre, verd pur, vellutat, quan només la punta de la flor s’insinua. Al cap d’unes hores, minuciosament es va descloent mostrant la seva bellesa incomparable, punt culminant on es barregen la formosor, el perfum embriagador, i l’admiració que desperta junt amb sentiments que et condueixen a la reflexió.
No em canso de mirar-la, acariciar-la i olorar-la. És una aroma inigualable, duradora, fins i tot, quan els pètals s'han desprès de la flor o es guarden com a record entre els fulls d’un llibre.
La rosa es fa palesa en diferents moments i situacions de la vida. Quantes vegades la valorem quan volem tenir un detall d'agraïment, demostrar amor, amistat, perdó, reconeixement... ?

Capítol XXI

La marxa del comte

La salut del rei pampalluguejava 10+1
i moltes eren les expectatives. 10+1
Absolutistes al rei pressionen 10+1
perquè ja la successió anul·li 10+1
en la persona de la seva filla. 10+1

El rei lentament es recuperava.
Elements intrigants i absolutistes
de la seva cort depurant anava.
També signà el decret d’una amnistia
i tot això esperança comportava.

Els presos llibertat recobrarien.
Tant el Cisco com la Neus i en Cristòfol
la condició modificarien.
El comte d’Espanya ho publicava
per mitjà del trompeter d’aquell barri.

El comte ja els dies comptats tenia
i tothom amb gran fal·lera esperava
la seva marxa de Capitania.
Aquesta, amb cura va ser preparada
i amb màxima cautela i secretisme.

Doncs un esclat popular es temia
i molta por d’assassinat tenien.
Espectacular va ser la sortida
i tota la gent exaltats cridaven:
trencacaps, assassí, lladre i vil tigre.

En va sortir viu per la gran escorta.
A tota vela pel mar s’allunyava,
mentre a casa tots els presos tornaven.
El Cisco de Ceuta cap a la borda
ajudar la família marxava.

Al cap de dos mesos, la Neus i el Tòfol
ja foren lliures i feina buscaren
per reorganitzar la seva vida.
Adreça fixa mai més no tindrien
però el seu cor mai no els oblidaria.

Capítol XX

El confinament

Són pare i filla
confinats a l’Havana
sense judici.
Allà treballarien
per un sou miserable.

Abans d’anar-se’n
era acomiadar-se
el que volia.
De l’Anià i l’Aurora,
sobretot d’ell, més íntim.

Rebé una carta
poc després de tres mesos
tranquil·litzant-lo.
Tenien l’esperança
de ser ben prompte lliures.

Rumor hi havia
que molt poc trigaria
haver-hi un canvi.
Dies comptats té el comte.
El rei malalt estava.

Es promulgava
una Sanció nova:
ara les dones
succeir la Corona
els serà molt més fàcil.

A partir d’ara
el poder recauria
sols en la infanta
Isabel i sa mare,
que haurà de protegir-la.
.

Capítol XIX

L’adéu

Prou intentaven
indagar el que passava
amb aquells presos.
Estava en mans del comte
tot el que succeïa.

En Miquel, pobre,
molt la Neus enyorava,
i somiava
que ella al llit es ficava
i de petons l’omplia

I així fruïren,
amb moltes abraçades
fins a l’albada.
Quan ja despert estava
molt buit i trist quedava.

Capítol XVIII La Batuda

Quan passejaven
tots dos junts per la Rambla,
ell començava
a descobrir la vila
fins avui ignorada.

Molt destacava
la“font del Vell”,aquella
que anunciava
que el mar pròxim teníem
i records evocava.

La Neus volia
explicar-li més coses
dels edificis
que a la Rambla hi havia:
molts convents i un teatre.

De camí a casa
uns instants s’aturaren
quan ja la lluna
es reflectia en l'aigua
del Rec Comtal, convulsa.

Fou la batuda
la que canviar feia
tot aquell dia.
Els esbirros del comte
l'ordre de dalt reberen.

Perseguits foren
els venedors de rifes
també els captaires,
la gent de les parades,
i detinguts en cel·les.

Van pare i filla
cap a la Ciutadella
per ser corruptes.
Incomunicats foren
i la feina perderen.

BARBARISMES

El barbarisme "els demés" és molt estès. El podem evitar, substituint-lo per les formes correctes els altres, tots els altres, tots els restants.
El matadero i de repent. En català es diu escorxador i de sobte o sobtadament

Capítol XVII

Temps d’espera i d’esperances

El Cisco al penal de Cacho
és on va anar a parar,
amb uns antics combatents
de la guerra dels Malcontents.

A Ceuta s’hi congriava
odi contra el govern,
també el poble d’Organyà
gent amb ganes d’assassinar.

L’Antoni a en Miquel deia
que encara que fos greu
el mal tràngol passarà
i la vida continuarà.

En Miquel molt millorava.
Ara és l’encarregat.
Molta satisfacció
li causava treballar al forn.

Veure la Neus li agradava,
que el vingués a buscar
i a passejar per aquells
carrerons estrets i empanxuts.

Molts dies també topaven
amb uns grups de fidels.
Espectacle pietós
però també espaordidor.

El rei Ferran envellia
mes la reina infantà.
Destinada a succeir
i la llei sàlica abolí.

Però a la mort del monarca
la reina actuà
com a regent d’Isabel
la primogènita dels reis.

Va ser Maria Cristina
qui es tornà a casar
però ara amb el capità
fou qui així les regnes prengué.

Capítol XVI

Records d’antigues converses

En Miquel bé recordava 7+1
quan amb la Neus anava, 6+1
el molt que s’estimaven. 8+1
El ressò de la veu sentia. 8+1

Pare i filla eren artistes. 7+1
Molt sovint treballaven 6+1
d’aficionats, a teatres, 8+1
també feien gires pels pobles. 8+1

En Miquel es preguntava 7+1
per què volia ser muda 6+1
i el seu pare per cec passava 8+1
Així el pensament amagaven. 8+1

Liberal era en Robrenyo, 7+1
per això el pare gaudia 6+1
posant en escena les obres 8+1
d’aquest autor, reconegudes. 8+1

Aquest tarannà ja prompte 7+1
els feu molt sospitosos. 6+1
S’adonaren que espiats eren 8+1
de tot el que deien i feien. 8+1

Aviat s’assabentaren 7+1
de la pena del Cisco. 6+1
Anar passar al penal de Ceuta 8+1
cinc anys per pertànyer a la banda. 8+1

Segons l’Aurora, la reina, 7+1
dona molt discreta era 6+1
i d’una major senzillesa. 8+1
Molt bona gent i puritana. 8+1

Ferran VII, home promiscu. 7+1
Casat quatre vegades 6+1
però també enganyat alguna. 8+1
En total tres filles tingueren. 8+1

UNA VEU QUE RESSONA

El primer sou

Asseguda en un vagó del metro faig volar el pensament. Observo unes mirades que es dirigeixen cap a mi. No canvio d’actitud. És tant el sentiment interior que em domina, que no puc amagar un somriure i un relaxament en el rostre que em delaten. Un desig molt pensat i guardat des de fa temps s’ha fet realitat. Tanco els ulls per concentrar-me més. El balanceig del metro m’assossega i m’ajuda a discernir la solució de l'esdeveniment. Ha arribat el dia del cobrament del primer sou després d’haver acabat la carrera, només fa un mes, i junt amb aquest, el compliment d’una promesa feta a mi mateixa per a aquest dia tan esperat.

- Com sorprendré els meus pares? - Què els diré? - Què podria fer? Mira que hi he pensat moltes vegades, però ara que ha arribat el moment, les idees se’m barregen i se superposen sense trobar el camí que em condueixi a encertar.
Els vull fer partícips de la meva alegria, ja que ells són els impulsors d’aquest esdeveniment, els que han realitzat l’esforç incondicional perquè jo hagi pogut assolir el meu objectiu. No han tingut mai un no i sempre m’he sentit recolzada. Segur que a voltes s'han privat de quelcom, sense evidenciar-ho, pel sol fet de complaure’m .

Un dels primeres coses que els vull fer saber és que no els mancarà mai res mentre la meva salut m’ho permeti, així mateix, que en quedi constància, intentaré fer-los la vida el més plaent possible.

He perdut la noció del temps, però no hi pateixo. No vull perdre'm el moment present, perquè sé que és irrecuperable. Resto uns instants en silenci per posar ordre a tot aquest batibull mental. De mica en mica m’assereno i intento posar fil a l’agulla d’una manera raonable.

Capítol XV

Visita a la presó

El dia de la visita
a la presó, arribà.
Els laments i els planys
avui més forts se sentien.

A veure’l alguns hi anaren; 7+1
l’Antoni, també el Pep, 6
l’ Aurora i la Neus. 5
tots molt enyorats n’estaven. 7+1

Ja dins l’entrada del Centre
l’oficial que el Pep
es va entrevistar,
les visites limitava.

El carceller de la cel·la
feu un senyal d’estop.
Emocionant
aquell esperat encontre.

El calabós estret era
sense cap estri i brut.
Els explicà tot
el de l’interrogatori.

Pertànyer als Malcontents era
obrir-li dos camins:
és a dir, estar amb ells
o anar contra ordres del comte

El que pretenien era
que fos delatador
com el grup d’aquells
que ells en deien policia.


Recordar tanta gent morta
el feu renunciar.
Sabia la sort
que segur ara li esperava

Quan sortiren del recinte
en Miquel i la Neus
un altre camí
tots dos junts continuaren

I a descansar es quedaren
a aquell tranquil jardí,
un lloc que a l’estiu
fama de plàcid tenia.

Cants d’ocells i remor d’aigua,
pau dintre del jardí,
una sensació
a tots dos els produïa.

Aquest passeig pel parc ara
una relació
més que d’amistat,
d’amor avui començava.

Capítol XIV

La detenció del Cisco

Un mes abans 4
que l’Antoni partís, 6
va ser l’Esplanada 5+1
exposició de cadàvers 8+1
Era el comte 4+1
qui el ritual orquestrava.7+1

Doncs, constantment
se sentien molts planys,
esgarips penosos
i també moltes corredisses.
Era una estampa
que a diari es repetia.

Va ser en Lluís
que al forn es presentà.
Provocar volia
i no a treballar pas venia.
Sols informar
que d’escultor estudiava.

Ja tip en Cisc
de tant fatxendejar
aquesta persona,
començà a ridiculitzar-lo.
Es barallaren.
Més tard, se’n penediria.

Molt poc tardà
en ésser detingut.
En Pep el seu amo
sabent que innocent del tot era
molt indagava
per a poder visitar-lo.

Capítol XII

Conversa sobre la guerra dels Malcontents

Amb l’ajuda del rei de França 8+1
un gran exèrcit formaren 7+1
i la frontera passaren. 7+1
Eren els Cent Mil Fills de Sant Lluís 10
manats per Lluís Antoni de Borbó. 11
Amb ells, també el comte d’Espanya entrà. 10

I quan guanyat tot ja semblava 8+1
una batalla es lliurava 7+1
molt cruel i esfereïdora. 7+1
El Cisco ara, als Malcontents s’allistà 10
ja que també allí, el seu germà hi perdé. 11
Fet atroç que oblidar mai no podrà . 10

Nous estadants a la dispesa
són presentats per l’Aurora ;
pare, cec, i filla, muda,
de nom Cristòfol i la filla Neus.
En Miquel en tragué bona impressió.
Desconeixia la realitat.

Doncs tenien una parada
feta de cordill i canya
en aquella cantonada
del carrer dels Flassaders, molt a prop
del de les Mosques. Lloc molt humil i trist.
Venen llibres de cançons, romancers.

La guerra dels Malcontents era
un gran alçament amb armes
promogut a Catalunya
en contra d’aquells ultrareialistes
que suau la política consideraven,
poc repressiva de Ferran setè.

Tots contra els liberals anaven.
Restabliment desitjaven
de la Inquisició ara.
Però tot allò un fracàs va ser
i un reial indult van aconseguir.
No obstant, altres revoltes van sorgir.

El rei arriba a Tarragona,
la revolta desactiva
i executen tots els líders
o també d’altres, són exiliats.
El comte d’Espanya va esdevenir
CAPITÀ GENERAL DEL PRINCIPAT


------------------------

BARBARISMES 4

-No hi ha dret a retrassar-se d'aquesta manera.
Són dos barbarismes molt estesos i que cal evitar. La forma popular nostra del primer és: No s'hi val, i "retrassar" en català és endarrerir.

Així direm:
No s'hi val a endarrerir-se d'aquesta manera.

No direm mai donar-se compte. És adonar-se.

No s'ha donat compte que feia el ridícul. S'ha de dir: No s'ha adonat que feia el ridícul.

Capítol XIII

El comiat de l’Antoni

L’Antoni comunicà
a tots els seus bons companys
la intenció d’ingressar
al seminari de Vic.

L’hora havia arribat
de fer el somni realitat.
No només millorar el cos
sinó també l’esperit.

De la Universitat
i de la seva funció
discreparen amb el Pep,
i de Llotja, també.

L’Antoni molt a favor
de teòlegs, historiadors...
que ens havien precedit,
pel seu estudi profund.

Per captar la realitat
sobre el missatge de Crist
paraula necessitem
per poder evangelitzar.

La guerra dels Malcontents
era tema per parlar:
l’Església sobretot
i els seus malbarataments.

EL CARRER DELS PETONS

El Cisco (any 1929)
Capítol XI

Aquell estiu de l’any vint-i-nou 9
va fer molta calor. 6
L’amo els va proposar anar a nedar 9
i s’hi van apuntar. 6

Sobre el barri, l’amo els va explicar 9
que totes aquelles cases 7+1
estaven limitades d’alçada. 8+1
Unes, per a la gent pobre, 7+1
no podien sobrepassar de trenta-sis pams, 13
les de la benestant, els trenta-vuit. 10
Cap d’elles, no podia sobrepassar 11
l’angle de tir dels canons de la Ciutadella 12+1
en direcció al mar.6

El Cisco, va començar a explicar 9
moments de la seva vida, 7+1
per cert, poc agradables eren. 8+1
Però amb molts treballs i penes 7+1
i coincidint amb la quaresma d’aquell any 13
la mare a aquells oficis assistí 10
devota com era, gràcies donà 11
per haver superat aquell hivern terrible 12+1
i això els esperonà. 6

Va anar a ajudar el mossèn de Nargó 9
un religiós amb barba 7+1
que predicar, molt li agradava, 8+1
amb uns sermons molt encesos 7+1
plens d’exemples esgarrifosos, gesticulant. 13
Tothom estava molt acovardit 10
excepte l’alcalde, que era liberal 11
i s’atreví a discrepar i a contestar-li 12+1
sabent el resultat. 6

Aquella nit es van sentir uns trets. 9
El malestar començava. 7+1
Ja passada la primavera 8+1
prop de les terres del Cisco 7+1
apareix gent armada amb ganivets i fusells 13
Escales buscaven aquella gent. 10
Eren soldats que lluitaven pel seu rei 11
i alliberar-lo d’aquells liberals, volien 12+1
ja que el tenien pres. 6

Aquella Constitució fou 9
anomenada la Pepa 7+1
ja que havia estat proclamada 8+1
per Sant Josep, la diada. 7+1
Estaven en contra de la Constitució 13
i el seu crit de guerra era “Visca el rei” 10
i també el de “Visca la religió” 11
Tots aquests soldats ocupar la Seu volien, 12+1
amb d’Eroles, al cap. 6

El moviment era dirigit 9
per monsenyor Creus, l’arquebisbe, 7+1
el baró ja esmentat, d’Eroles, 8+1
marquès de Mataflorida, 7+1
la junta anomenada: regència d’Urgell. 13
El baró proclamà diversos bans. 10
En un, reclamava els furs d’avantpassats 11
i exigia una Constitució com calia. 12+1
Tot eren intencions. 6

Els reialistes per escapar 9
pensaren un artifici. 7+1
Carregar els canons que hi havia, 8+1
posant-hi unes metxes llargues 7+1
i les encengueren per enganyar aquells soldats. 13
Així assoliren el cercle trencar 10
i ara des d’Andorra a França van passar. 11
Allí, la formació militar seguiren 12+1
que el rei, bé acceptà. 6

BARBARISMES

Barbarismes

Tinc que anar-hi molt aviat, perquè em falta acabar el lletrero de l’entrada.
Mirem de no usar mai la combinació “tenir que”; en català hem d’escriure sempre haver de, en la forma que s’escaigui: haver de, hauràs de, hauríem de, haig de, etc.

Cal recordar també que es diu rètol i no “lletrero”

Així direm:
Haig d’anar-hi molt aviat, perquè em falta acabar el rètol de l’entrada.

“Despedida” en català és comiat i “despedir" acomiadar
Ahir vàrem anar al port a acomiadar l’oncle.
Va ésser un comiat molt emocionant

També es pot dir despatxar, quan es tracta de donar comiat algú, desfer-se’n, engegar-lo. Donar comiat a un criat, un obrer, etc.


---------------------------

EL CARRER DELS PETONS

Capítol X
ESTUDIS A LA PENSIÓ

És a partir de la fontada, que el Lluís 12
va començar a faltar a la feina. 8+1
S'empescava excuses de mal pagador 11
que de tres hores lluny se li veia el llautó. 12
En Miquel estava molt encuriosit 12
i era en Pep qui tot li explicava. 8+1

En Lluís formava part d'aquell petit grup, 12
que en deien l'Estudiant Murri, 8+1.
Era una "patuleia" que feia por 11
ja que delataven sens raó innocents. 12
Fet molt detestat i temut pels ciutadans 12
que no gosaven revelar-se 8+1

L'Aurora estava molt disgustada també 12
perquè el revel comte d'Espanya 8+1
tots els teatres havia fet tancar. 11
L'Antoni començà a orientar en Miquel. 12
Li feia repassos de càlcul i llegir 12
també dictats que comentaven. 8+1

Barbarismes

M'he enterat que el seu tiet pateix una enfermetat que l'obliga a fer repòs absolut.
"enterar", "tio", "tiet", "enfermetat", són paraules forasteres al català, que ja posseeix les formes pròpies: assabentar, fer saber, oncle i malaltia, que ve de "malalt" i no d'"enfermo".
Així nosaltres direm:
-M'he assabentat que el seu oncle pateix una malaltia que l'obliga a fer repòs absolut.

UNA PASSEJADA

Surto de casa i m’adreço cap el Parc de les Aigües, que és a tocar. Abans de travessar la Ronda, m’aturo a contemplar el viaducte del Cinturó que està esgotant els últims dies de la seva vida, i com penjat d’un fil espera l’agonia. Només resten altius uns fanals que sobresurten d’ell, i com sentinelles, estan a l’aguait esperant el moment fatídic. Creuo el pas de vianants i abans d’entrar al recinte, em crida l’atenció un grup d’homes que juguen a la petanca. És bonic de veure l’entusiasme que posen en la competició. Tant, que la gent que passa per allà prop, hi queda embadalida observant-los. Que la il·lusió rejoveneix la vida, és una constatació.
Decideixo entrar al Parc. A primer terme un passeig amb arbres gegantins dóna la benvinguda. A mesura que t’hi vas endinsant, tot l’enjardinat t’embauma de flaires. Un conjunt de caminets s’entrecreuen i cadascun et condueix a diferents llocs que et sorprenen per la diversitat de flora que engalana l’entorn. Els jardins s’estructuren de forma escalonada, amb terrasses independents, murs de separació, que condueixen a la part superior on es troba el típic dipòsit repartidor d’aigua.
El conjunt està distribuït en diferents espais, com són: jardins, un frontó, arbres fruiters, zona forestal, zones de joc i també un espai de picnic.
És un lloc molt adient, perquè tant la gent gran com l’infantil gaudeixin d’una estada inoblidable. Per això, moltes escoles hi programen sortides.

EL CARRER DELS PETONS
Lliçó 19 Capítol IX

L’aplec de Sant Honorat

Des de la primera setmana de maig 11
que al forn es vivia 5+1
la preparació del dia de Sant Honorat 14

Bacallà i arengades per esmorzar 11
arròs amb cargols i conill per dinar 11
per beure, vi de la bota del racó 11
i estrenar espardenyes, era un costum 11

En Lluís portava barret d’ala ampla 10+1
molt propi de la gent adinerada; 10+1
aquells elegants que la gent els deia 10+1
i els motejava, com a “letxuguinos”10+1

Sortiren per la porta de Drassanes 10+1
i enfilaren camí de la muntanya 10+1
fins que a la font del Gat tots arribaren, 10+1
i allí el cavall del tot descarregaren 10+1

Tot fent un tomb, altres fonts visitaren 10+1
cadascuna a un gremi pertanyia. 10+1
Font Trobada, Bona Vista i de Guatlla 10+1
dels Tarongers, de Vista Alegre i d’altres.

Ciutadella i Drassanes presons eren;
a l’una, molts delinqüents hi tancaven
i a l’altra, polítics hi detenien.
Cinc forts hi havia. Una gran presó era.

Raiset, cap ja de les tropes franceses,
era qui dels catalans opinava:
l’amor per la pau, el treball i l’ordre
i que el país el vol arrencaria.

Una situació amb alts i baixos
durava des del mil set-cents catorze.
Relaten la defensa aferrissada
que els barcelonins portaren a terme.

Era l’antic barri de la Ribera
de gent senzilla i molt treballadora
Fou Felip V qui manà destruir-la
i traslladar-la a la Barceloneta.

El nou barri de la Ribera, al principi,
va ser un desastre. Por feia acostar-s’hi.
Es convertí en una imatge perfecte
gràcies a la dignitat del poble.

Barbarismes

25-3-09
Barbarismes

- Bueno! Anem a començar.
-Aneu cadascú al seu puesto.
- Escriviu el vostre nom i els dos apellidos.

En aquestes frases hi ha tres paraules que no són catalanes, però que es diuen molt sovint en lloc de les nostres pròpies, la qual cosa és una errada que cal evitar sempre.

Nosaltres direm:
- Bé! Anem a començar, o bé: Apa! Anem a començar.
- Aneu cadascú al seu lloc.
- Escriviu el vostre nom i els dos cognoms.
---------------------

EL CARRER DELS PETONS

Una conversa amb l’Antoni
Capítol VIII

Una conversa 4+1
en Miquel i l’Antoni 6+1
companys de pensió, 6
tingueren aquella tarda 7+1
que sortiren a fer un tomb 7

L’hostal del Sabre
testimoni d’aquesta,
on gaudiren d’un pa
d’una recepta secreta
que se’n lleparen els dits.

Molt progressava
en el prestigi i l’èxit
l’Antoni, en tot moment.
Alguna cosa hi havia
que no podia oblidar.

Atret estava
des de petit encara
per la vocació
religiosa profunda
de servei al desvalgut.

Doncs comparava
tot aquell cabal d’aigua
i la sensació
que tot això produïa
en el seu interior.

L’Antoni deia
que el bon profit de l’aigua
era per als molins
també per regar les hortes
i omplir tots els safareigs.

Model posava
que molt més fàcil era
reconduir aquells rius
que no pas algunes dónes
de les cases dels bordells.

Capítol VII

LES TRAMES DEL PODER

Capítol VII

Barcelona es veia trasbalsada ja, 10
per una gropada d’insídies i rumors. 13
Les murmuracions i les pors 9
s’estenien per tota la ciutat 10
i amaraven els ànims dels barcelonins. 12

No se sap del cert per què es deia així
aquell carrer famós anomenat dels Petons.
Potser pel dolor dels comiats
on n’hi havien quasi diariament,
o perquè així s’anomenava molt abans.

D’altres autoritats de la ciutat
no gosaven sobre aquells grans incidents piular,
ja que hi estaven confabulats
i afectaven tots aquells estaments
col·laborant-hi amb tals actes forassenyats.

Allò que pretenia el comte cruel
era crear un gran sistema que li permetés
ara Barcelona dominar.
Per aquesta via difondre ja,
total desconfiança i inseguretat.

Una banda d’esbirros molt potents
estava formada per ganduls i malfactors
lladres, mercenaris i tafuls.
No podia imaginar que existís
tanta gent disposada a fer els altres,tan mal.

Detenien per qualsevol motiu:
sospitosos per simpatitzar amb els liberals
per haver parlat d’ells, malament,
haver anat a la francesa vestits,
o per tallar i cosir a la francesa també.

Vocabulari

Fora barbarismes

Paraules habituals en la llengua catalana, però usades incorrectament.

"Algo"
Per comptes de "algo", diguem alguna cosa.
També tenim el res. Així direm: Qué hi ha res? Que volia res més? Que us convé res? Que hi ha res de nou?Res més?
Quelcom és molt correcte, però és massa gramatical i no l'hem dita quasi mai.
-----------------

"Cariño" Per expressar el nostre amor. Tenim doncs, la paraula amor, rei, reina patuf, patufa, reitó, manyac, manyaga. Un ventall preciós per a causar enveja a la llengua més pintada.

------------------

"Vale" Aquesta paraula desbanca una colla d'expressions catalanes i les envia al botavant. Tenim: entesos, d'acord, bé, molt bé, ja està bé, prou, ja n'hi prou, exacte!, oi, clavat!, adéu, a reveure.

-----------------

Els tendals observats des de casa

Els tendals de les finestres i balcons que jo veig des de casa un dia ventós.
El vent gronxava sense parar els serrells dels tendals com saludant-se els uns als altres, al seu ritme. Semblava talment com si es comuniquessin, com si aixequessin els braços o es fessin reverències. El conjunt cromàtic dels diferents tendals harmonitzava amb el balanceig, que feia les delícies d’un reguitzell de gossos que es movien al compàs de les ombres projectades pel sol. Era increïble veure com hi jugaven, com les trepitjaven, les perseguien es posaven a bordar amb joia augmentant el volum del seu lladruc, que era repetit des de l'altra punta de la ciutat, ignorant el que passava. De mica en mica les ombres es reduïen i canviaven de direcció fins a desaparèixer. Era al bell punt del migdia.
Com si intuïssin el que passava, l’endemà, i l’altre i l’altre, acudiren una colla de gossos curiosos, en el mateix lloc, en espera del que passaria. Fins que un dia el sol va brillar per la seva absència i aquell tropell de cans van començar a fer mitja volta i cada un per la seva banda va anar escampant la boira.

El carrer dels Petons

EL CARRER DELS PETONS

Capítol VI
La dispesa del carrer dels Petons

Els dies següents d’aquells fets 8
l’obrador romania en silenci. 9+1.
En Miquel no obstant, encuriosit 10
volia saber més del món. 8
No era prou valent, no s’atrevia 9+1
i aquell silenci volia trencar 10
d’aquella rutina cansat 8
i una altra vida nova enyorava. 9+1
El món és més que la feina del forn.10

Quan estava encaboriat 8
fou l’amo qui li comunicava 9+1
l’aprenentatge havia superat. 10
Dispesa es podia buscar 8
i així disposar de cert temps lliure 9+1
i trepitjar per fi el carrer també. 10
L’amo va ser qui l’adreçà 8
cap aquell carrer dels Petons, ara 9+1
un passatge amb un passat resplendent. 10

Ja dins la dispesa instal•lat 8
i habitació amb vista, escollida, 9+1
va poder gaudir de llum i escalfor. 10
El bon tracte que allí rebé 8
junt amb l’Antoni, un amic del Bages 9+1
fou d’una gran consideració. 10
Una bona relació 8
tots dos estadants, allí gaudiren. 9+1
i l’harmonia deixà bon record. 10

EL CARRER DELS PETONS

CAPÍTOL V
Escenes macabres a l’Esplanada

El Lluís ja absent del forn,
acte de presència hi feu,
mentre estaven enfornant.

L’objectiu era presentar
El Brusi i una proclama.
La Ciutadella es trobava
sota bandera negra,ja.

Juntament amb l’explosió
i el so de la canonada
volia dir que els reus ara
havien estat consumats.

Ja descobert havia estat
un complot que conspirava,
i que el cruel comte d’Espanya
havia desarticulat.

Tretze eren els empresonats
que afusellats a trenc d’alba
havien estat per ordre
d’aquell comte tan inhumà.

Com un exemple d’escarment
quatre foren els cadàvers
que penjats van ser a les forques,
ja a la nit abans escollits.

Al cap de la banda ordenà
Las habas verdes toquessin
I al ritme del so ballava
entre els penjats i agonitzants.

Tant la tropa i comandaments
com també una gran gentada
que el que passava aplaudia
per cessar amb la subversió.

La proclama que el comte feu
redactar en aquell diari,
fou feta d’un gran cinisme,
doncs no era per indemnitzar.

CAPÍTOL IV

EL CARRER DELS PETONS

CAPÌTOL IV
El forn del carrer Fonollar

No gaires dies
en aquella dispesa
es va quedar.

En un forn el llogaren,
d’aprenent l’agafaren
a canvi de menjar i dormir.
Esclavitzat estava
fins que aprengué l’ofici
i aviat de lleure gaudí.

Amics feu de seguida
quan ingressà en la fleca.
Eren Cisco, Lluís i Pep.
Entre saques dormia
i una sola obertura
el comunicava amb el món.

Ara bé recordava
aquella cantarella
del sereno en nits de tardor.
Alguns tocs de campanes,
que al poble el transportaven,
també crits d’algun presoner.

Era aquella vesprada
quan semblà que sentia
que els laments, els gemecs i crits
d'aquells sons que arribaven,
més punyent el to era
que d’altres dies, diferent.

El motiu ignorava.
Aviat va saber-ho.
Era aquell fatídic canó
que el fi anunciava
i el terror començava.
No s’ho podia imaginar.

EL CARRER DELS PETONS

Capítol III

Nova dispesa a Sant Pau del Camp

1928 comte d’Espanya
1948 capità general de Catalunya
Objectiu: allargar el carrer fins al d’Avinyó i dedicar-lo al rei Ferran


Des del seu poble
contemplant la natura,
ara recordava
els anys a Barcelona
per sempre inoblidables.

Poc es pensava
aquell noiet del poble
que la dispesa
on ara s’hostatjava
seria destruïda.

Ara a la força
la gent desallotjaven.
Alguns ploraven,
altres es lamentaven.
Tot el carrer frisava.

El capità era
el que tot ho movia
doncs pretenia
enderrocar edificis
per satisfer els seus capricis

Ja s’aposenta
a Sant Pau del Camp ara.
És des d’aquesta
que de les salvatjades,
aviat s’assabenta.

La seva estada
li permeté conèixer
tota la Rambla,
palaus, convents, teatre,
muralles i Drassanes.

Montjuïc veia,
el castell i muntanya.
La imatge nova
d’un mar blau, net i enorme
per primera vegada

Descripció
Els sons que podrien arribar d’algun lloc.

Vaig encendre tots els llums de l’habitació, vaig obrir el balcó de bat a bat i em vaig quedar allà, a l’aguait, vigilant. Un soroll estrepitós i intermitent em mantenia en suspens. Era una barreja d’eco, terratrèmol, tronada fonda, tot tremolava. Era difícil concretar d’on provenia i quines eren les causes. Un estol d’ocells formant un grup molt compacte s’apropava al balcó, com si em volgués donar la benvinguda, alhora que amb els seus xisclets s’afegia a aquells sorolls ensordidors. El terrabastall seguia, i com una maquinària en cadena, els lladrucs dels gossos contagiaven la resta d’animalons: bestiar, animals domèstics i feréstecs, despertant-los del seu plàcid son i s’afegien a la representació. Pel carrer, ni una sola ànima donava senyals de vida. Jo era l’únic espectador d’aquest espectacle esborronador, únic testimoni d’un fet insòlit.
De sobte el repicament de les campanes del poble em despertà d’aquell malson. Amb un esverament inusitat em vaig vestir amb una revolada i en un obrir i tancar d’ulls em vaig incorporar a la rutina diària.

Capítol I i II

UNA HISTÒRIA DE LA VORA DEL FOC
Capítol I

El misteriós cas de la desaparició d’un cap del cementiri

Sols feia dos anys 5
que el protagonista 5+1
tornà a Nargó 5
des de Barcelona 5+1

Badoquejava sovint 7
tot admirant el paisatge. 7+1
L’esperit asserenava 7+1
i l’ajudava oblidar 7
antigues ferides 5+1

Amb la natura centrat
uns trucs molt forts, tot de sobte,
va percebe a la porta.
Des de dalt el seu balcó
uns grans crits s’oïen.

Lo cap! Lo cap l’hi han tallat.
Se li han endut aquells, deien,
i amb les mans gesticulaven.
En Tomàs, l’alcalde i ell,
esverats estaven.

Tots tres a veure el mossèn
a comunicar-li anaven
tot el que el Tomàs sabia.
Dubtant estava el mossèn
com ho resoldria.

El que mossèn Armengol
en aquells moments volia
era dificultats treure’s.
I el que pretenien tots,
era fer silenci.



Capítol II

Un malson a la dispesa del carrer de Ferran

Va començar a prendre notes 7+1
quan s’estava a Barcelona 7+1
i a redactar molts records 7
que des de temps ja notava 7+1
i els quals pugnaven per sortir. 8

No obstant, ell molt bé sabia
que divulgar no podia
perquè tot era molt recent;
l’acabament de la guerra
i encara bullia la sang.

Esperava aclarir un dia
el que passà al cementiri
respecte aquell cap robat.
I també els fets estrambòtics
del virrei d’Espanya, cruel.

La història ara es trasllada
en arribar a Barcelona.
Tenia només quinze anys
i no sabia de lletra.
I desitjava treballar.

Un cop a dins la muralla
l’adreçà el seu carruatge
cap al carrer de Ferran.
I allí des d’ara seria
la seva casa habitual.

El cansament del viatge
dificultà adormir-se.
Uns somnis entretallats
ja reposar no el deixaven
amb completa tranquil•litat.

Quan va despertar del somni,
neguitós encara estava.
La claror d’un raig de sol
en contacte ara el posava

amb la seva realitat.

Coll de Nargó

raiers

MARCEL FITÉ

MARCEL FITÉ


EL CARRER DELS PETONS

UNA HISTÒRIA DE LA VORA EL FOC


Una història de la vora del foc 11
és El carrer dels Petons, 7
on el comte d’Espanya 6+1
a la vora del Segre 6+1
assassinat va ser. 6

El mort el trobaren al Coll de Nargó
on aquells antics raiers
pel riu els troncs baixaven.
A Nargó tots sabien
de qui era el famós cos.

El cadàver havia estat enterrat
amb summa celeritat.
Els fets silenciaren,
confusions i dubtes
també grans embolics.

Per identificar-lo fou exhumat
poc després de ser enterrat.
La tomba profanaren,
també el cap li tallaren
i el crani tombs donà.

Després d’un temps fou altra volta exhumat
i la resta del seu cos
a càrrec es quedava
de la família ara,
la qual se l’endugué.

Fou sanguinari, conflictiu i inquietant.
Va ser durant molt de temps
que històries contaren
i llegendes crearen
amb contradiccions.

De tot això se’n parlava, diu l’autor,
quan ell era molt petit;
però no era el personatge
terrorífic, com deien,
sinó l’Home del sac.

Qui havia estat aquell home, realment,
es preguntava aquell noi.
Tots els fets l’intrigaven
també aquell secretisme
i tanta por a Nargó.

Quan el protagonista fou professor,
buscà la informació
sense esmerçar-s’hi gaire.
I un dia tot de sobte
la imatge li tornà.

Era un estiu quan l’autor a Nargó
començà la ficció
de la història aquella,
i escriu una novel•la.
Fora realitat.

La jove és qui li donà informació.
Fou en aquell vell quadern,
que més que dietari
tota una història era
d’intriga i passió.

Rosa Vila

Verbs narratius

Treball lingüístic


Referent al text de “El Fantasma” d’Ángel Burgas, on abunden tants verbs narratius, m’agradaria exposar un estudi que ha fet el lingüista Josep Ruaix sobre el que són aquests verbs, i fer-ne una llista breu dels que hi ha en el text que hem treballat.

En les obres narratives (novel•les, contes, etc.) són molt usuals els verbs que podem anomenar narratius (o verbs de narrador), és a dir, que introdueixen el discurs directe. Aquests verbs poden anar abans del discurs directe, o després, o entremig. Són verbs ja coneguts d’antic com a verbs de llengua (prototipus:dir). Però a vegades, més que un discurs directe, s’expressa, en la narració, un pensament o un sentiment: tenim aleshores els verbs de pensament (prototipus:pensar) i els verbs de sentit (prototipus: sentir).

Ara bé, com que, en una narració, els verbs de llengua (i, en menor mesura, els altres) es repetirien molt, els escriptors solen usar com a verbs narratius verbs que pròpiament no ho són. Alguns hi tenen una certa analogia o semblança, però altres en resten semànticament molt allunyats: en aquest darrer cas, l’ús d’un verb narratiu és vàlid perquè s’hi sobreentén una perífrasi amb el verb dir, amb la qual cosa, de passada, s’obté un efecte literari semblant a l’ús d’una metàfora.

Verbs i expressions equivalents a verbs narratius que hem trobat en el text:

m’ha demanat
me n’alegro de saludar-lo
ha dit
m’explica
m’ha preguntat per les meves ties, i li dic que
li he dit
ha dit
m’ha explicat
m’ha dit
li he confirmat
vol parlar-me de la seva mare?
li he dit
Doncs expliqui’m coses vostè
Si no li sembla malament li vull mostrar, ha dit la dona
ha explicat
ha afegit
vull mostrar-li
vol recolzar-se en mi, senyor Festerling?
ha dit la dona
li he assegurat
Ha fet ella
he insistit
em fa sentir malament, li he assegurat
ha objectat...


Rosa Vila

Text dialogat a l’estil d’Àngel Burgas



ENTREVISTA (Comentari)

Es tracta d’una entrevista feta al guanyador del premi Josep Pla d’enguany a l’escriptor Gaspar Hernàndez sobre el seu debut en la novel·la, El silenci. L’autor és un periodista de gran renom. Actualment dirigeix amb molt d’encert un programa de ràdio, que té molta audiència, sobre psicologia pràctica i nova espiritualitat.
A mi, com que aquests temes m’interessen molt, m’ha semblat un moment oportú de parlar-ne, per diferents motius.
L’entrevistador comença preguntant, quines són les principals idees que vol remarcar en aquest llibre.
Són dues les idees que vull exposar, diu l’autor: el guariment espiritual i la meditació com a camí per al creixement personal i l’instrument per a canviar la societat. Afegeix, a més, reivindico per al meu text la condició de novel·la i asseguro que no és un llibre especialitzat en l’autoajuda.
Quina és la finalitat del llibre, pregunta. I ell, demostrant el seu saber estar que el caracteritza, li posa un exemple de l’obra de Cervantes, explicitant, que de la mateixa manera que el gran escriptor, agafa com a teló de fons la guerra sense ser una novel·la bèl·lica, en la meva obra, el decorat de fons és el món de l’autoajuda. Encara que l’important és la història, que tracta de la meditació, per la qual cosa, s’aconsegueix el silenci interior.
Com ha nascut el llibre? El llibre, en el que hi he treballat tres anys, ha estat el protagonista del programa que porto a terme a la ràdio, i no viceversa, com alguns pensen, respon.
Què pretén transmetre? No pretenc inculcar res, declara. Però en el cas que tracta l’obra, l’opció que fa la malalta, o sigui la protagonista, és la de la curació espiritual. Encara que s’han donat casos sorprenents de remissions espontànies de la malaltia, i que la ciència investiga i que alguns anomenen miracles.
En l’elecció d'una japonesa per ser la protagonista, quin ha estat el motiu? Sé que ella coneix bé la tradició zen, filosofia que engloba molta saviesa i que és una autèntica escola de vida, per tant, sé que podrà interpretar-la millor que una altra, ja que és la seva manera habitual de viure, justifica.
Podria amb poques paraules concretar el nucli de l’argument? Relata que la protagonista, que és la japonesa Umiko, pateix un càncer, del qual confia curar-se a través de les paraules; per això el seu company li parla cada nit mentre ella dorm.
Si em permet, precisa, abans de concloure l’entrevista voldria deixar ben clar, que quan parlo d’autoajuda hi ha qui pensa que sóc una mica escèptic, però no és així, seria injust. Grans autoritats en la matèria, com els llibres de Rojas Marcos i Punset són d’autoajuda, i d’una gran qualitat.