divendres, 22 de maig de 2009

Capítol XXXV



La nit màgica

L’acabament de la guerra
va tornar l’activitat
i normalitat al poble.
Es refeien molts soldats
amb cures de rovell d’ou
sucre i vi dolç.

A Nargó encara patiren
una gran commoció
que amb el vell comte d’Espanya
tenia relació.
El robatori del cap,
desenterrat.

Tot va començar una tarda
molt trista i amb fred intens,
quan l’agutzil pregonava
que hi hauria funció
a l’era del Cap del Roc.
Il·lusió.

Tothom molt s’empolainava
tot plantant cara al mal temps.
En Miquel,recés buscava
a l'escenari aquell,
tot esperant que el teló
prompte s’obrís.

Novetat inesperada,
que il·lusió despertà
un vell pressentiment ara,
que tot fos realitat.
La Marta era al seu costat,
molt l'ha estimat.

Quan va reconèixer en Tòfol
fent de prestigitador
tot ell trasbalsat estava
i buscava atentament
en el seu interior
un vell record.

De cop la Neus va aparèixer
a l’escenari, fulgent.
Ell no creia allò que veia,
mes, un silenci expectant
feu recuperar els sentits
i despertà.

Fou el contacte al principi
una mica indiferent.
Ella bé dissimulava
però no podia el cor.
Finida la funció,
el trobament.


Se sap que la Neus i en Tófol
assoliren retornar.
Però, bé no es coneixia
tot el que havia passat.
Doncs, dates desconcertants
ho enredaran.


-----------------------

dijous, 21 de maig de 2009

Lliçó 26

Capítol XXXIV

L’acabament de la guerra

Alguns acusaven l’Antoni
de fer joc als carlins
i altres, als liberals.
Ell només pretenia
portar-los el missatge evangèlic
sense cap prejudici.

Era del general Cabrera
que corrien rumors
que havia abandonat
el seu niu de Morella,
cedint-lo al general Espartero
amb el seu gran exèrcit.

Cabrera i les seves tropes
l’Ebre van passar
amb força dificultats.
Des d’allí es dirigiren
cap a la població de Berga
darrer escamot carlista.

Cabrera, del comte d’Espanya,
maldat havia après.
Prompte feu empresonar:
Orteu, Torrebadella...
Dalmau, Narcís Ferrer i algun altre,
fidels seus partidaris.

De retorn a América, Espartero,
va ser allí empresonat
per haver estat acusat
de pertànyer a l’exèrcit
que amb el nom d’espanyol s’exhibia.
I a mort el condemnaren

Més tard l’alliberaren.
Uns vells amics seus de l’exèrcit
tercejaren per ell
al gran heroi insurgent
que era Simón Bolívar,
nou amant de la seva criolla.
Ser lliure aconseguia.

Alliberat, tornà cap Espanya,
nomenant-lo regent.
Liberals esperançats
tot seguit defraudava.
Posaren en contra d’Espartero
a bona part del poble.

El descontent a Barcelona
era molt evident.
Però ell no es va rendir.
Sense respir ni treva
va bombardejar tot Barcelona.
Sols rendir-se, quedava.

Tant Cabrera com Espartero
preparaven el camp.
La defensa dels carlins
molt aferrissada era.
Però la fermesa d’Espartero
fou del tot imparable.

---------------------------

dissabte, 16 de maig de 2009


Capítol XXXIII

La festa de Sant Miquel

La guerra continuava.
La virulència del conflicte
havia quedat oblidada
i veien que el final arribava

En un comandament únic
havien estat unificades
feia poc, les tropes carlines
ja que, als liberals es resistien.

El nou mariscal seria
dels exèrcits carlins, en Cabrera
titulat, comte de Morella.
La pau estava a la cantonada.

Partidaris del rei Carles
minvant anaven de dia en dia.
La gent cansada de la guerra,
quin fos el resultat, tant li feia.

L’aplec de Sant Miquel ara,
junt amb la primavera arribada
feia que la gent animada
gaudís com molts anys abans no feia.

El sol radiant estava
tal com penjat d’un fil invisible
en el cel transparent i lúcid.
L’herbei verdejava a l’esplanada.

En Miquel també sentia
desig de recuperar la vida
i un nou amor es despertava,
oblidant, ara amb la Marta anava.

---------------------------------------

divendres, 15 de maig de 2009

Capítol XXXII

Una visita inesperada

Visita inesperada
d’en Miquel a cal Cisco.
Uns dies de permís gaudia
i a celebrar-ho anaven.

Una sortida feren
i del tema parlaren.
També el trasllat de Ros d’Eroles
per negar-se a complir ordres.

Aquestes ordres eren
incendiar uns pobles
de la Vall d’Aran, també d'altres,
però de poc serviria.

Amb el capità anava
d’assistent alguns dies.
L’entrellat preparat estava
pel militar Ros d’Eroles.

Allí ja l’esperaven
les autoritats totes.
Mossèn Ferrer representava
la Junta major de Berga.

Tots molt cansats estaven
de les barrabassades
que el comte tranquils no els deixava.
Missió molt delicada.

Pregaren al rei Carles
que el destituís prompte
i fàcilment ho aconseguiren.
Però amb força el sotmeteren.

Un projecte muntaren
per endur-se’l a Andorra.
La mort del comte va ser una obra
perfectament preparada.

Un cop mort l’estimbaren
despullat al riu Segre.
En Pere Baltà i en Morera
protagonistes en foren.

El cadàver pensaven
que prest s’enfonsaria.
S’adonaren que el cos surava
i tost, el cap li tallaren.

I d’aquesta manera
desfigurat quedava
i identificar no podrien
i el silenci es mantindria.


--------------------------------

dijous, 14 de maig de 2009

Capítol XXXI
Un cadàver al Segre

Va ser a Nargó
al costat del riu Segre,
on hi trobaren
una dona ofegada.

Es comentà
el fet per tot el poble,
considerant-lo
com un cas rutinari.

Van descobrir
que no era una dona
aquell cadàver
sinó el cos d’un home.

Segons rumors
aquell rar personatge
no era cap altre
que el vell comte d’Espanya.

Ja feia por
el simple nom del comte.
Ben bé semblava
que no s’equivocaven.

Des de Nargó
ordres molt seriosas
als que allà eren.
Saber guardar silenci.

Era un secret.
Doncs, ningú no gosava
dir el que pensava
per més segur que estava.


-------------------

Lliçó 25

Capítol XXX

Notícies del front carlí

Mossèn Argerich 5
va assistir a la inauguració 9
del curs acadèmic 5+1
a la Universitat de Cervera. 9+1

Hi foren presents
el comte d’Espanya, professors,
i un rector emèrit
el nom del qual és Torrebadella

Un cop a Nargó
el mossèn feu avisar en Miquel
que a la rectoria
una carta del Cisco hi havia.

El posà al corrent
de la traïció d’en Maroto
junt amb Espartero,
que havien segellat amb un pacte.

Responsables són:
professors de la Universitat
i la clerecia.
Nova Junta, regida pel comte.

El Cisco pensà
que en l’acabament d’hostilitats
a sòl de Navarra
i país basc, contra ells anirien.

Tots tenien por
que ocupessin Berga, els liberals:
o els carlins mateixos,
que ben bé els hi tenien jurada.

Les barbaritats
dels incendis injustificats
al bàndol addicte,
foren horroroses, mai no vistes.

Són proves evidents,
pobles com Gironella i Olvan,
lleials al comte,
però ell, cruel es mantenia.




----------------------