Lliçó 26

Capítol XXXIV

L’acabament de la guerra

Alguns acusaven l’Antoni
de fer joc als carlins
i altres, als liberals.
Ell només pretenia
portar-los el missatge evangèlic
sense cap prejudici.

Era del general Cabrera
que corrien rumors
que havia abandonat
el seu niu de Morella,
cedint-lo al general Espartero
amb el seu gran exèrcit.

Cabrera i les seves tropes
l’Ebre van passar
amb força dificultats.
Des d’allí es dirigiren
cap a la població de Berga
darrer escamot carlista.

Cabrera, del comte d’Espanya,
maldat havia après.
Prompte feu empresonar:
Orteu, Torrebadella...
Dalmau, Narcís Ferrer i algun altre,
fidels seus partidaris.

De retorn a América, Espartero,
va ser allí empresonat
per haver estat acusat
de pertànyer a l’exèrcit
que amb el nom d’espanyol s’exhibia.
I a mort el condemnaren

Més tard l’alliberaren.
Uns vells amics seus de l’exèrcit
tercejaren per ell
al gran heroi insurgent
que era Simón Bolívar,
nou amant de la seva criolla.
Ser lliure aconseguia.

Alliberat, tornà cap Espanya,
nomenant-lo regent.
Liberals esperançats
tot seguit defraudava.
Posaren en contra d’Espartero
a bona part del poble.

El descontent a Barcelona
era molt evident.
Però ell no es va rendir.
Sense respir ni treva
va bombardejar tot Barcelona.
Sols rendir-se, quedava.

Tant Cabrera com Espartero
preparaven el camp.
La defensa dels carlins
molt aferrissada era.
Però la fermesa d’Espartero
fou del tot imparable.

---------------------------