divendres, 22 de maig del 2009

Capítol XXXV



La nit màgica

L’acabament de la guerra
va tornar l’activitat
i normalitat al poble.
Es refeien molts soldats
amb cures de rovell d’ou
sucre i vi dolç.

A Nargó encara patiren
una gran commoció
que amb el vell comte d’Espanya
tenia relació.
El robatori del cap,
desenterrat.

Tot va començar una tarda
molt trista i amb fred intens,
quan l’agutzil pregonava
que hi hauria funció
a l’era del Cap del Roc.
Il·lusió.

Tothom molt s’empolainava
tot plantant cara al mal temps.
En Miquel,recés buscava
a l'escenari aquell,
tot esperant que el teló
prompte s’obrís.

Novetat inesperada,
que il·lusió despertà
un vell pressentiment ara,
que tot fos realitat.
La Marta era al seu costat,
molt l'ha estimat.

Quan va reconèixer en Tòfol
fent de prestigitador
tot ell trasbalsat estava
i buscava atentament
en el seu interior
un vell record.

De cop la Neus va aparèixer
a l’escenari, fulgent.
Ell no creia allò que veia,
mes, un silenci expectant
feu recuperar els sentits
i despertà.

Fou el contacte al principi
una mica indiferent.
Ella bé dissimulava
però no podia el cor.
Finida la funció,
el trobament.


Se sap que la Neus i en Tófol
assoliren retornar.
Però, bé no es coneixia
tot el que havia passat.
Doncs, dates desconcertants
ho enredaran.


-----------------------

2 comentaris:

roser ha dit...

ROSA no sé per on tirar tot el que has escrit amb els teus versos és envajable, però una enveja sana són una verdadera maravella amb veritat et dic que t'admiro molt. roser

Mercè de Lasa ha dit...

No he llegit el llibre, però suposo que es tracta de la teva versió en vers de "El carrer dels petons".
Et felicito per la teva feina i per la teva habilitat escrivint poesia.

Mercè