dissabte, 25 d’abril del 2009


El meu jardí.

M’agrada a la primavera llevar-me ben d’hora, quan encara, a ponent, un resquitx de foscor s’allunya i es pot contemplar com, des de l’est, es va desvetllant la vida. S’observa, lentament, la mudança de verds a cada raig de llum que es filtra. Es pot contemplar l’eclosió d’algunes flors abeurant-se del sol, i d’altres, espolsant-se la rosada que com perles fa gala de la seva bellesa i perfecció.
El que més em sedueix és contemplar l’evolució de la flor preferida, la rosa. Jo em pregunto: ¿Com és que neix tan plena d’alegria si sap que l’edat seva és només d’un dia? La seva joventut i la seva decrepitud van juntes. Però em dóna tant, que no tinc paraules per a expressar el que sento quan la contemplo. Són tantes les vegades que he estat testimoni presencial d’aquest procés, que per molt que es repeteixi, cada vegada les sensacions són diferents. Veig la poncella encara closa, d’un aspecte tendre, verd pur, vellutat, quan només la punta de la flor s’insinua. Al cap d’unes hores, minuciosament es va descloent mostrant la seva bellesa incomparable, punt culminant on es barregen la formosor, el perfum embriagador, i l’admiració que desperta junt amb sentiments que et condueixen a la reflexió.
No em canso de mirar-la, acariciar-la i olorar-la. És una aroma inigualable, duradora, fins i tot, quan els pètals s'han desprès de la flor o es guarden com a record entre els fulls d’un llibre.
La rosa es fa palesa en diferents moments i situacions de la vida. Quantes vegades la valorem quan volem tenir un detall d'agraïment, demostrar amor, amistat, perdó, reconeixement... ?

divendres, 24 d’abril del 2009

Capítol XXI

La marxa del comte

La salut del rei pampalluguejava 10+1
i moltes eren les expectatives. 10+1
Absolutistes al rei pressionen 10+1
perquè ja la successió anul·li 10+1
en la persona de la seva filla. 10+1

El rei lentament es recuperava.
Elements intrigants i absolutistes
de la seva cort depurant anava.
També signà el decret d’una amnistia
i tot això esperança comportava.

Els presos llibertat recobrarien.
Tant el Cisco com la Neus i en Cristòfol
la condició modificarien.
El comte d’Espanya ho publicava
per mitjà del trompeter d’aquell barri.

El comte ja els dies comptats tenia
i tothom amb gran fal·lera esperava
la seva marxa de Capitania.
Aquesta, amb cura va ser preparada
i amb màxima cautela i secretisme.

Doncs un esclat popular es temia
i molta por d’assassinat tenien.
Espectacular va ser la sortida
i tota la gent exaltats cridaven:
trencacaps, assassí, lladre i vil tigre.

En va sortir viu per la gran escorta.
A tota vela pel mar s’allunyava,
mentre a casa tots els presos tornaven.
El Cisco de Ceuta cap a la borda
ajudar la família marxava.

Al cap de dos mesos, la Neus i el Tòfol
ja foren lliures i feina buscaren
per reorganitzar la seva vida.
Adreça fixa mai més no tindrien
però el seu cor mai no els oblidaria.

Capítol XX

El confinament

Són pare i filla
confinats a l’Havana
sense judici.
Allà treballarien
per un sou miserable.

Abans d’anar-se’n
era acomiadar-se
el que volia.
De l’Anià i l’Aurora,
sobretot d’ell, més íntim.

Rebé una carta
poc després de tres mesos
tranquil·litzant-lo.
Tenien l’esperança
de ser ben prompte lliures.

Rumor hi havia
que molt poc trigaria
haver-hi un canvi.
Dies comptats té el comte.
El rei malalt estava.

Es promulgava
una Sanció nova:
ara les dones
succeir la Corona
els serà molt més fàcil.

A partir d’ara
el poder recauria
sols en la infanta
Isabel i sa mare,
que haurà de protegir-la.
.
Capítol XIX

L’adéu

Prou intentaven
indagar el que passava
amb aquells presos.
Estava en mans del comte
tot el que succeïa.

En Miquel, pobre,
molt la Neus enyorava,
i somiava
que ella al llit es ficava
i de petons l’omplia

I així fruïren,
amb moltes abraçades
fins a l’albada.
Quan ja despert estava
molt buit i trist quedava.
Capítol XVIII La Batuda

Quan passejaven
tots dos junts per la Rambla,
ell començava
a descobrir la vila
fins avui ignorada.

Molt destacava
la“font del Vell”,aquella
que anunciava
que el mar pròxim teníem
i records evocava.

La Neus volia
explicar-li més coses
dels edificis
que a la Rambla hi havia:
molts convents i un teatre.

De camí a casa
uns instants s’aturaren
quan ja la lluna
es reflectia en l'aigua
del Rec Comtal, convulsa.

Fou la batuda
la que canviar feia
tot aquell dia.
Els esbirros del comte
l'ordre de dalt reberen.

Perseguits foren
els venedors de rifes
també els captaires,
la gent de les parades,
i detinguts en cel·les.

Van pare i filla
cap a la Ciutadella
per ser corruptes.
Incomunicats foren
i la feina perderen.

dimecres, 15 d’abril del 2009

BARBARISMES

El barbarisme "els demés" és molt estès. El podem evitar, substituint-lo per les formes correctes els altres, tots els altres, tots els restants.
El matadero i de repent. En català es diu escorxador i de sobte o sobtadament

dilluns, 6 d’abril del 2009


Capítol XVII

Temps d’espera i d’esperances

El Cisco al penal de Cacho
és on va anar a parar,
amb uns antics combatents
de la guerra dels Malcontents.

A Ceuta s’hi congriava
odi contra el govern,
també el poble d’Organyà
gent amb ganes d’assassinar.

L’Antoni a en Miquel deia
que encara que fos greu
el mal tràngol passarà
i la vida continuarà.

En Miquel molt millorava.
Ara és l’encarregat.
Molta satisfacció
li causava treballar al forn.

Veure la Neus li agradava,
que el vingués a buscar
i a passejar per aquells
carrerons estrets i empanxuts.

Molts dies també topaven
amb uns grups de fidels.
Espectacle pietós
però també espaordidor.

El rei Ferran envellia
mes la reina infantà.
Destinada a succeir
i la llei sàlica abolí.

Però a la mort del monarca
la reina actuà
com a regent d’Isabel
la primogènita dels reis.

Va ser Maria Cristina
qui es tornà a casar
però ara amb el capità
fou qui així les regnes prengué.


Capítol XVI

Records d’antigues converses

En Miquel bé recordava 7+1
quan amb la Neus anava, 6+1
el molt que s’estimaven. 8+1
El ressò de la veu sentia. 8+1

Pare i filla eren artistes. 7+1
Molt sovint treballaven 6+1
d’aficionats, a teatres, 8+1
també feien gires pels pobles. 8+1

En Miquel es preguntava 7+1
per què volia ser muda 6+1
i el seu pare per cec passava 8+1
Així el pensament amagaven. 8+1

Liberal era en Robrenyo, 7+1
per això el pare gaudia 6+1
posant en escena les obres 8+1
d’aquest autor, reconegudes. 8+1

Aquest tarannà ja prompte 7+1
els feu molt sospitosos. 6+1
S’adonaren que espiats eren 8+1
de tot el que deien i feien. 8+1

Aviat s’assabentaren 7+1
de la pena del Cisco. 6+1
Anar passar al penal de Ceuta 8+1
cinc anys per pertànyer a la banda. 8+1

Segons l’Aurora, la reina, 7+1
dona molt discreta era 6+1
i d’una major senzillesa. 8+1
Molt bona gent i puritana. 8+1

Ferran VII, home promiscu. 7+1
Casat quatre vegades 6+1
però també enganyat alguna. 8+1
En total tres filles tingueren. 8+1

diumenge, 5 d’abril del 2009

UNA VEU QUE RESSONA










El primer sou
Asseguda en un vagó del metro faig volar el pensament. Observo unes mirades que es dirigeixen cap a mi. No canvio d’actitud. És tant el sentiment interior que em domina, que no puc amagar un somriure i un relaxament en el rostre que em delaten. Un desig molt pensat i guardat des de fa temps s’ha fet realitat. Tanco els ulls per concentrar-me més. El balanceig del metro m’assossega i m’ajuda a discernir la solució de l'esdeveniment. Ha arribat el dia del cobrament del primer sou després d’haver acabat la carrera, només fa un mes, i junt amb aquest, el compliment d’una promesa feta a mi mateixa per a aquest dia tan esperat.
- Com sorprendré els meus pares? - Què els diré? - Què podria fer? Mira que hi he pensat moltes vegades, però ara que ha arribat el moment, les idees se’m barregen i se superposen sense trobar el camí que em condueixi a encertar.
Els vull fer partícips de la meva alegria, ja que ells són els impulsors d’aquest esdeveniment, els que han realitzat l’esforç incondicional perquè jo hagi pogut assolir el meu objectiu. No han tingut mai un no i sempre m’he sentit recolzada. Segur que a voltes s'han privat de quelcom, sense evidenciar-ho, pel sol fet de complaure’m .

Un dels primeres coses que els vull fer saber és que no els mancarà mai res mentre la meva salut m’ho permeti, així mateix, que en quedi constància, intentaré fer-los la vida el més plaent possible.

He perdut la noció del temps, però no hi pateixo. No vull perdre'm el moment present, perquè sé que és irrecuperable. Resto uns instants en silenci per posar ordre a tot aquest batibull mental. De mica en mica m’assereno i intento posar fil a l’agulla d’una manera raonable.

divendres, 3 d’abril del 2009


Capítol XV

Visita a la presó

El dia de la visita
a la presó, arribà.
Els laments i els planys
avui més forts se sentien.

A veure’l alguns hi anaren; 7+1
l’Antoni, també el Pep, 6
l’ Aurora i la Neus. 5
tots molt enyorats n’estaven. 7+1

Ja dins l’entrada del Centre
l’oficial que el Pep
es va entrevistar,
les visites limitava.

El carceller de la cel·la
feu un senyal d’estop.
Emocionant
aquell esperat encontre.

El calabós estret era
sense cap estri i brut.
Els explicà tot
el de l’interrogatori.

Pertànyer als Malcontents era
obrir-li dos camins:
és a dir, estar amb ells
o anar contra ordres del comte

El que pretenien era
que fos delatador
com el grup d’aquells
que ells en deien policia.


Recordar tanta gent morta
el feu renunciar.
Sabia la sort
que segur ara li esperava

Quan sortiren del recinte
en Miquel i la Neus
un altre camí
tots dos junts continuaren

I a descansar es quedaren
a aquell tranquil jardí,
un lloc que a l’estiu
fama de plàcid tenia.

Cants d’ocells i remor d’aigua,
pau dintre del jardí,
una sensació
a tots dos els produïa.

Aquest passeig pel parc ara
una relació
més que d’amistat,
d’amor avui començava.

Capítol XIV

La detenció del Cisco

Un mes abans 4
que l’Antoni partís, 6
va ser l’Esplanada 5+1
exposició de cadàvers 8+1
Era el comte 4+1
qui el ritual orquestrava.7+1

Doncs, constantment
se sentien molts planys,
esgarips penosos
i també moltes corredisses.
Era una estampa
que a diari es repetia.

Va ser en Lluís
que al forn es presentà.
Provocar volia
i no a treballar pas venia.
Sols informar
que d’escultor estudiava.

Ja tip en Cisc
de tant fatxendejar
aquesta persona,
començà a ridiculitzar-lo.
Es barallaren.
Més tard, se’n penediria.

Molt poc tardà
en ésser detingut.
En Pep el seu amo
sabent que innocent del tot era
molt indagava
per a poder visitar-lo.

Capítol XII

Conversa sobre la guerra dels Malcontents

Amb l’ajuda del rei de França 8+1
un gran exèrcit formaren 7+1
i la frontera passaren. 7+1
Eren els Cent Mil Fills de Sant Lluís 10
manats per Lluís Antoni de Borbó. 11
Amb ells, també el comte d’Espanya entrà. 10

I quan guanyat tot ja semblava 8+1
una batalla es lliurava 7+1
molt cruel i esfereïdora. 7+1
El Cisco ara, als Malcontents s’allistà 10
ja que també allí, el seu germà hi perdé. 11
Fet atroç que oblidar mai no podrà . 10

Nous estadants a la dispesa
són presentats per l’Aurora ;
pare, cec, i filla, muda,
de nom Cristòfol i la filla Neus.
En Miquel en tragué bona impressió.
Desconeixia la realitat.

Doncs tenien una parada
feta de cordill i canya
en aquella cantonada
del carrer dels Flassaders, molt a prop
del de les Mosques. Lloc molt humil i trist.
Venen llibres de cançons, romancers.

La guerra dels Malcontents era
un gran alçament amb armes
promogut a Catalunya
en contra d’aquells ultrareialistes
que suau la política consideraven,
poc repressiva de Ferran setè.

Tots contra els liberals anaven.
Restabliment desitjaven
de la Inquisició ara.
Però tot allò un fracàs va ser
i un reial indult van aconseguir.
No obstant, altres revoltes van sorgir.

El rei arriba a Tarragona,
la revolta desactiva
i executen tots els líders
o també d’altres, són exiliats.
El comte d’Espanya va esdevenir
CAPITÀ GENERAL DEL PRINCIPAT


------------------------
BARBARISMES 4

-No hi ha dret a retrassar-se d'aquesta manera.
Són dos barbarismes molt estesos i que cal evitar. La forma popular nostra del primer és: No s'hi val, i "retrassar" en català és endarrerir.

Així direm:
No s'hi val a endarrerir-se d'aquesta manera.

No direm mai donar-se compte. És adonar-se.

No s'ha donat compte que feia el ridícul. S'ha de dir: No s'ha adonat que feia el ridícul.