Text dialogat a l’estil d’Àngel Burgas



ENTREVISTA (Comentari)

Es tracta d’una entrevista feta al guanyador del premi Josep Pla d’enguany a l’escriptor Gaspar Hernàndez sobre el seu debut en la novel·la, El silenci. L’autor és un periodista de gran renom. Actualment dirigeix amb molt d’encert un programa de ràdio, que té molta audiència, sobre psicologia pràctica i nova espiritualitat.
A mi, com que aquests temes m’interessen molt, m’ha semblat un moment oportú de parlar-ne, per diferents motius.
L’entrevistador comença preguntant, quines són les principals idees que vol remarcar en aquest llibre.
Són dues les idees que vull exposar, diu l’autor: el guariment espiritual i la meditació com a camí per al creixement personal i l’instrument per a canviar la societat. Afegeix, a més, reivindico per al meu text la condició de novel·la i asseguro que no és un llibre especialitzat en l’autoajuda.
Quina és la finalitat del llibre, pregunta. I ell, demostrant el seu saber estar que el caracteritza, li posa un exemple de l’obra de Cervantes, explicitant, que de la mateixa manera que el gran escriptor, agafa com a teló de fons la guerra sense ser una novel·la bèl·lica, en la meva obra, el decorat de fons és el món de l’autoajuda. Encara que l’important és la història, que tracta de la meditació, per la qual cosa, s’aconsegueix el silenci interior.
Com ha nascut el llibre? El llibre, en el que hi he treballat tres anys, ha estat el protagonista del programa que porto a terme a la ràdio, i no viceversa, com alguns pensen, respon.
Què pretén transmetre? No pretenc inculcar res, declara. Però en el cas que tracta l’obra, l’opció que fa la malalta, o sigui la protagonista, és la de la curació espiritual. Encara que s’han donat casos sorprenents de remissions espontànies de la malaltia, i que la ciència investiga i que alguns anomenen miracles.
En l’elecció d'una japonesa per ser la protagonista, quin ha estat el motiu? Sé que ella coneix bé la tradició zen, filosofia que engloba molta saviesa i que és una autèntica escola de vida, per tant, sé que podrà interpretar-la millor que una altra, ja que és la seva manera habitual de viure, justifica.
Podria amb poques paraules concretar el nucli de l’argument? Relata que la protagonista, que és la japonesa Umiko, pateix un càncer, del qual confia curar-se a través de les paraules; per això el seu company li parla cada nit mentre ella dorm.
Si em permet, precisa, abans de concloure l’entrevista voldria deixar ben clar, que quan parlo d’autoajuda hi ha qui pensa que sóc una mica escèptic, però no és així, seria injust. Grans autoritats en la matèria, com els llibres de Rojas Marcos i Punset són d’autoajuda, i d’una gran qualitat.