UNA HISTÒRIA DE LA VORA DEL FOC
Capítol I
El misteriós cas de la desaparició d’un cap del cementiri
Sols feia dos anys 5
que el protagonista 5+1
tornà a Nargó 5
des de Barcelona 5+1
Badoquejava sovint 7
tot admirant el paisatge. 7+1
L’esperit asserenava 7+1
i l’ajudava oblidar 7
antigues ferides 5+1
Amb la natura centrat
uns trucs molt forts, tot de sobte,
va percebe a la porta.
Des de dalt el seu balcó
uns grans crits s’oïen.
Lo cap! Lo cap l’hi han tallat.
Se li han endut aquells, deien,
i amb les mans gesticulaven.
En Tomàs, l’alcalde i ell,
esverats estaven.
Tots tres a veure el mossèn
a comunicar-li anaven
tot el que el Tomàs sabia.
Dubtant estava el mossèn
com ho resoldria.
El que mossèn Armengol
en aquells moments volia
era dificultats treure’s.
I el que pretenien tots,
era fer silenci.
Capítol II
Un malson a la dispesa del carrer de Ferran
Va començar a prendre notes 7+1
quan s’estava a Barcelona 7+1
i a redactar molts records 7
que des de temps ja notava 7+1
i els quals pugnaven per sortir. 8
No obstant, ell molt bé sabia
que divulgar no podia
perquè tot era molt recent;
l’acabament de la guerra
i encara bullia la sang.
Esperava aclarir un dia
el que passà al cementiri
respecte aquell cap robat.
I també els fets estrambòtics
del virrei d’Espanya, cruel.
La història ara es trasllada
en arribar a Barcelona.
Tenia només quinze anys
i no sabia de lletra.
I desitjava treballar.
Un cop a dins la muralla
l’adreçà el seu carruatge
cap al carrer de Ferran.
I allí des d’ara seria
la seva casa habitual.
El cansament del viatge
dificultà adormir-se.
Uns somnis entretallats
ja reposar no el deixaven
amb completa tranquil•litat.
Quan va despertar del somni,
neguitós encara estava.
La claror d’un raig de sol
en contacte ara el posava
Capítol I
El misteriós cas de la desaparició d’un cap del cementiri
Sols feia dos anys 5
que el protagonista 5+1
tornà a Nargó 5
des de Barcelona 5+1
Badoquejava sovint 7
tot admirant el paisatge. 7+1
L’esperit asserenava 7+1
i l’ajudava oblidar 7
antigues ferides 5+1
Amb la natura centrat
uns trucs molt forts, tot de sobte,
va percebe a la porta.
Des de dalt el seu balcó
uns grans crits s’oïen.
Lo cap! Lo cap l’hi han tallat.
Se li han endut aquells, deien,
i amb les mans gesticulaven.
En Tomàs, l’alcalde i ell,
esverats estaven.
Tots tres a veure el mossèn
a comunicar-li anaven
tot el que el Tomàs sabia.
Dubtant estava el mossèn
com ho resoldria.
El que mossèn Armengol
en aquells moments volia
era dificultats treure’s.
I el que pretenien tots,
era fer silenci.
Capítol II
Un malson a la dispesa del carrer de Ferran
Va començar a prendre notes 7+1
quan s’estava a Barcelona 7+1
i a redactar molts records 7
que des de temps ja notava 7+1
i els quals pugnaven per sortir. 8
No obstant, ell molt bé sabia
que divulgar no podia
perquè tot era molt recent;
l’acabament de la guerra
i encara bullia la sang.
Esperava aclarir un dia
el que passà al cementiri
respecte aquell cap robat.
I també els fets estrambòtics
del virrei d’Espanya, cruel.
La història ara es trasllada
en arribar a Barcelona.
Tenia només quinze anys
i no sabia de lletra.
I desitjava treballar.
Un cop a dins la muralla
l’adreçà el seu carruatge
cap al carrer de Ferran.
I allí des d’ara seria
la seva casa habitual.
El cansament del viatge
dificultà adormir-se.
Uns somnis entretallats
ja reposar no el deixaven
amb completa tranquil•litat.
Quan va despertar del somni,
neguitós encara estava.
La claror d’un raig de sol
en contacte ara el posava
amb la seva realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada