Verbs narratius

Treball lingüístic


Referent al text de “El Fantasma” d’Ángel Burgas, on abunden tants verbs narratius, m’agradaria exposar un estudi que ha fet el lingüista Josep Ruaix sobre el que són aquests verbs, i fer-ne una llista breu dels que hi ha en el text que hem treballat.

En les obres narratives (novel•les, contes, etc.) són molt usuals els verbs que podem anomenar narratius (o verbs de narrador), és a dir, que introdueixen el discurs directe. Aquests verbs poden anar abans del discurs directe, o després, o entremig. Són verbs ja coneguts d’antic com a verbs de llengua (prototipus:dir). Però a vegades, més que un discurs directe, s’expressa, en la narració, un pensament o un sentiment: tenim aleshores els verbs de pensament (prototipus:pensar) i els verbs de sentit (prototipus: sentir).

Ara bé, com que, en una narració, els verbs de llengua (i, en menor mesura, els altres) es repetirien molt, els escriptors solen usar com a verbs narratius verbs que pròpiament no ho són. Alguns hi tenen una certa analogia o semblança, però altres en resten semànticament molt allunyats: en aquest darrer cas, l’ús d’un verb narratiu és vàlid perquè s’hi sobreentén una perífrasi amb el verb dir, amb la qual cosa, de passada, s’obté un efecte literari semblant a l’ús d’una metàfora.

Verbs i expressions equivalents a verbs narratius que hem trobat en el text:

m’ha demanat
me n’alegro de saludar-lo
ha dit
m’explica
m’ha preguntat per les meves ties, i li dic que
li he dit
ha dit
m’ha explicat
m’ha dit
li he confirmat
vol parlar-me de la seva mare?
li he dit
Doncs expliqui’m coses vostè
Si no li sembla malament li vull mostrar, ha dit la dona
ha explicat
ha afegit
vull mostrar-li
vol recolzar-se en mi, senyor Festerling?
ha dit la dona
li he assegurat
Ha fet ella
he insistit
em fa sentir malament, li he assegurat
ha objectat...


Rosa Vila