Capítol XVII

Temps d’espera i d’esperances

El Cisco al penal de Cacho
és on va anar a parar,
amb uns antics combatents
de la guerra dels Malcontents.

A Ceuta s’hi congriava
odi contra el govern,
també el poble d’Organyà
gent amb ganes d’assassinar.

L’Antoni a en Miquel deia
que encara que fos greu
el mal tràngol passarà
i la vida continuarà.

En Miquel molt millorava.
Ara és l’encarregat.
Molta satisfacció
li causava treballar al forn.

Veure la Neus li agradava,
que el vingués a buscar
i a passejar per aquells
carrerons estrets i empanxuts.

Molts dies també topaven
amb uns grups de fidels.
Espectacle pietós
però també espaordidor.

El rei Ferran envellia
mes la reina infantà.
Destinada a succeir
i la llei sàlica abolí.

Però a la mort del monarca
la reina actuà
com a regent d’Isabel
la primogènita dels reis.

Va ser Maria Cristina
qui es tornà a casar
però ara amb el capità
fou qui així les regnes prengué.