Capítol XV

Visita a la presó

El dia de la visita
a la presó, arribà.
Els laments i els planys
avui més forts se sentien.

A veure’l alguns hi anaren; 7+1
l’Antoni, també el Pep, 6
l’ Aurora i la Neus. 5
tots molt enyorats n’estaven. 7+1

Ja dins l’entrada del Centre
l’oficial que el Pep
es va entrevistar,
les visites limitava.

El carceller de la cel·la
feu un senyal d’estop.
Emocionant
aquell esperat encontre.

El calabós estret era
sense cap estri i brut.
Els explicà tot
el de l’interrogatori.

Pertànyer als Malcontents era
obrir-li dos camins:
és a dir, estar amb ells
o anar contra ordres del comte

El que pretenien era
que fos delatador
com el grup d’aquells
que ells en deien policia.


Recordar tanta gent morta
el feu renunciar.
Sabia la sort
que segur ara li esperava

Quan sortiren del recinte
en Miquel i la Neus
un altre camí
tots dos junts continuaren

I a descansar es quedaren
a aquell tranquil jardí,
un lloc que a l’estiu
fama de plàcid tenia.

Cants d’ocells i remor d’aigua,
pau dintre del jardí,
una sensació
a tots dos els produïa.

Aquest passeig pel parc ara
una relació
més que d’amistat,
d’amor avui començava.