divendres, 22 de maig del 2009

Capítol XXXV



La nit màgica

L’acabament de la guerra
va tornar l’activitat
i normalitat al poble.
Es refeien molts soldats
amb cures de rovell d’ou
sucre i vi dolç.

A Nargó encara patiren
una gran commoció
que amb el vell comte d’Espanya
tenia relació.
El robatori del cap,
desenterrat.

Tot va començar una tarda
molt trista i amb fred intens,
quan l’agutzil pregonava
que hi hauria funció
a l’era del Cap del Roc.
Il·lusió.

Tothom molt s’empolainava
tot plantant cara al mal temps.
En Miquel,recés buscava
a l'escenari aquell,
tot esperant que el teló
prompte s’obrís.

Novetat inesperada,
que il·lusió despertà
un vell pressentiment ara,
que tot fos realitat.
La Marta era al seu costat,
molt l'ha estimat.

Quan va reconèixer en Tòfol
fent de prestigitador
tot ell trasbalsat estava
i buscava atentament
en el seu interior
un vell record.

De cop la Neus va aparèixer
a l’escenari, fulgent.
Ell no creia allò que veia,
mes, un silenci expectant
feu recuperar els sentits
i despertà.

Fou el contacte al principi
una mica indiferent.
Ella bé dissimulava
però no podia el cor.
Finida la funció,
el trobament.


Se sap que la Neus i en Tófol
assoliren retornar.
Però, bé no es coneixia
tot el que havia passat.
Doncs, dates desconcertants
ho enredaran.


-----------------------

dijous, 21 de maig del 2009

Lliçó 26

Capítol XXXIV

L’acabament de la guerra

Alguns acusaven l’Antoni
de fer joc als carlins
i altres, als liberals.
Ell només pretenia
portar-los el missatge evangèlic
sense cap prejudici.

Era del general Cabrera
que corrien rumors
que havia abandonat
el seu niu de Morella,
cedint-lo al general Espartero
amb el seu gran exèrcit.

Cabrera i les seves tropes
l’Ebre van passar
amb força dificultats.
Des d’allí es dirigiren
cap a la població de Berga
darrer escamot carlista.

Cabrera, del comte d’Espanya,
maldat havia après.
Prompte feu empresonar:
Orteu, Torrebadella...
Dalmau, Narcís Ferrer i algun altre,
fidels seus partidaris.

De retorn a América, Espartero,
va ser allí empresonat
per haver estat acusat
de pertànyer a l’exèrcit
que amb el nom d’espanyol s’exhibia.
I a mort el condemnaren

Més tard l’alliberaren.
Uns vells amics seus de l’exèrcit
tercejaren per ell
al gran heroi insurgent
que era Simón Bolívar,
nou amant de la seva criolla.
Ser lliure aconseguia.

Alliberat, tornà cap Espanya,
nomenant-lo regent.
Liberals esperançats
tot seguit defraudava.
Posaren en contra d’Espartero
a bona part del poble.

El descontent a Barcelona
era molt evident.
Però ell no es va rendir.
Sense respir ni treva
va bombardejar tot Barcelona.
Sols rendir-se, quedava.

Tant Cabrera com Espartero
preparaven el camp.
La defensa dels carlins
molt aferrissada era.
Però la fermesa d’Espartero
fou del tot imparable.

---------------------------

dissabte, 16 de maig del 2009


Capítol XXXIII

La festa de Sant Miquel

La guerra continuava.
La virulència del conflicte
havia quedat oblidada
i veien que el final arribava

En un comandament únic
havien estat unificades
feia poc, les tropes carlines
ja que, als liberals es resistien.

El nou mariscal seria
dels exèrcits carlins, en Cabrera
titulat, comte de Morella.
La pau estava a la cantonada.

Partidaris del rei Carles
minvant anaven de dia en dia.
La gent cansada de la guerra,
quin fos el resultat, tant li feia.

L’aplec de Sant Miquel ara,
junt amb la primavera arribada
feia que la gent animada
gaudís com molts anys abans no feia.

El sol radiant estava
tal com penjat d’un fil invisible
en el cel transparent i lúcid.
L’herbei verdejava a l’esplanada.

En Miquel també sentia
desig de recuperar la vida
i un nou amor es despertava,
oblidant, ara amb la Marta anava.

---------------------------------------

divendres, 15 de maig del 2009

Capítol XXXII

Una visita inesperada

Visita inesperada
d’en Miquel a cal Cisco.
Uns dies de permís gaudia
i a celebrar-ho anaven.

Una sortida feren
i del tema parlaren.
També el trasllat de Ros d’Eroles
per negar-se a complir ordres.

Aquestes ordres eren
incendiar uns pobles
de la Vall d’Aran, també d'altres,
però de poc serviria.

Amb el capità anava
d’assistent alguns dies.
L’entrellat preparat estava
pel militar Ros d’Eroles.

Allí ja l’esperaven
les autoritats totes.
Mossèn Ferrer representava
la Junta major de Berga.

Tots molt cansats estaven
de les barrabassades
que el comte tranquils no els deixava.
Missió molt delicada.

Pregaren al rei Carles
que el destituís prompte
i fàcilment ho aconseguiren.
Però amb força el sotmeteren.

Un projecte muntaren
per endur-se’l a Andorra.
La mort del comte va ser una obra
perfectament preparada.

Un cop mort l’estimbaren
despullat al riu Segre.
En Pere Baltà i en Morera
protagonistes en foren.

El cadàver pensaven
que prest s’enfonsaria.
S’adonaren que el cos surava
i tost, el cap li tallaren.

I d’aquesta manera
desfigurat quedava
i identificar no podrien
i el silenci es mantindria.


--------------------------------

dijous, 14 de maig del 2009

Capítol XXXI
Un cadàver al Segre

Va ser a Nargó
al costat del riu Segre,
on hi trobaren
una dona ofegada.

Es comentà
el fet per tot el poble,
considerant-lo
com un cas rutinari.

Van descobrir
que no era una dona
aquell cadàver
sinó el cos d’un home.

Segons rumors
aquell rar personatge
no era cap altre
que el vell comte d’Espanya.

Ja feia por
el simple nom del comte.
Ben bé semblava
que no s’equivocaven.

Des de Nargó
ordres molt seriosas
als que allà eren.
Saber guardar silenci.

Era un secret.
Doncs, ningú no gosava
dir el que pensava
per més segur que estava.


-------------------

Lliçó 25

Capítol XXX

Notícies del front carlí

Mossèn Argerich 5
va assistir a la inauguració 9
del curs acadèmic 5+1
a la Universitat de Cervera. 9+1

Hi foren presents
el comte d’Espanya, professors,
i un rector emèrit
el nom del qual és Torrebadella

Un cop a Nargó
el mossèn feu avisar en Miquel
que a la rectoria
una carta del Cisco hi havia.

El posà al corrent
de la traïció d’en Maroto
junt amb Espartero,
que havien segellat amb un pacte.

Responsables són:
professors de la Universitat
i la clerecia.
Nova Junta, regida pel comte.

El Cisco pensà
que en l’acabament d’hostilitats
a sòl de Navarra
i país basc, contra ells anirien.

Tots tenien por
que ocupessin Berga, els liberals:
o els carlins mateixos,
que ben bé els hi tenien jurada.

Les barbaritats
dels incendis injustificats
al bàndol addicte,
foren horroroses, mai no vistes.

Són proves evidents,
pobles com Gironella i Olvan,
lleials al comte,
però ell, cruel es mantenia.




----------------------

dimecres, 13 de maig del 2009


Records i enyorances

H’he repassat els vídeos, i els he trobat tots de molta qualitat, però n'hi ha un que em té el cor robat. Un, que jo penso, que encara que estigui format per textos breus, individuals, de cada alumne, donen una visió general de cada u, amb una fidelitat que a ulls clucs podries endevinar l’autor. Aquí ha quedat ben patent la sensibilitat i el coneixement que del medi, en té la Maribel. Aquesta originalitat de la idea, el missatge que transmet, la informació completa amb poques paraules, la creativitat, el muntatge, la coherència en tot moment, són un conjunt d’elements que el fan insuperable. Ella ha pensat en totes les companyes, sense excepció, i ha deixat un record inesborrable, ja que només fent una exhibició del document, pas a pas, ens farà recordar una vivència mai no viscuda en una classe. A mi, de veritat m’ha impactat des del primer moment i ara he tingut l'ocasió de poder fer palesa la meva impressió.

dimarts, 12 de maig del 2009

dissabte, 9 de maig del 2009


LLIÇÓ 24

Capítol XXIX

A la vora del riu

Durant un cert temps
molt trist en Miquel estava
sols el reconfortava
anar al riu a pescar

Junt amb el mossèn
feien algunes sortides.
Un dia l’informava
dels afusellaments.

A Estella va ser
que el vil general Maroto
a tothom s’enfrontava
per quedar ell davant.

Alguns dels carlins
sentien aquesta guerra
com la total mancança
de plena llibertat.


-----------------

Capítol XXVIII

Ell retorn al Pirineu

Quan la notícia arribà 8
a oïdes d’en Miquel, 7
aquest quedà mal ferit 7
i Barcelona deixà. 7

El poble havia abandonat
feia ja més de deu anys.
Molt canviat el trobà
després del molt que passà.

Ben aviat s’acostumà
a gaudir del temps llunyà
i a descriure tot Nargó
molt minuciosament.

Tot l’ambient que hi descobrí
era molt desolador.
Diu que en un d’aquells passeigs
mossèn Armengol trobà.

La tarda que es van retrobar,
aviat pogué esbrinar
que viatjava sovint
a Berga, al nucli carlí.

Volia del Cisco saber
per mitjà d’aquell rector,
el qual li va aconsellar
que no s’enredés en res.

El comte d’Espanya va ser
qui va manar empresonar
el mossèn de Balsareny,
un bon home molt vellet.

Totes les guerres són cruels
però més entre germans.
Quan tots els homes viurem
en pau i tranquil•litat?


----------------------
Capítol XXVII

La notícia del naufragi

Des de Santiago escriuen 7+1
que al final han connectat 7
amb el tal Robrenyo ja. 7
Per tant, esperances tenen 7+1
de ser a Barcelona aviat 8
i gaudir d’un retorn definitiu.10

En Miquel aquestes noves
l’animaven a pensar
que es trobava ja amb la Neus.
Com explicar-li podria
que en aquells solars dels convents
ara eren parets noves i pilars?

La Rambla molt canviada,
amb tants arbres que ombres fan.
Són d’allò més fascinants:
mimoses, baladres, freixes ...
- Són somnis o realitat?
- Fins ara no me n’havia adonat.

La Junta ara desitjava
que fos capità carlí
el comte d’Espanya aquí
i president de la Junta.
Tots estaven esparverats
recordant l’home més dèspota i cruel.

Molts dubtes manifestaven
el que podia passar
a en Cristòfol i la Neus.
Males noves els arriben.
Doncs sembla que van encallar
i en la goleta, de set van morir.

---------------------
Capítol XXVI

Temps d’incerteses i d’esperances

Barcelona encara vivia 8+1
alguns intents més de revoltes. 8+1
Darrere d’uns pocs liberals honrats 10
hi havia els immobilistes .7+1
D’aquesta manera 5+1
els més radicals sortien 7 +1
i atrapats fàcilment eren. 7+1

Dialogar no es permetia
i el que s’atrevia, mort era.
Capità general del Principat
fou aquell baró de Meer.
Moderat semblava
però destaca un dels mèrits
haver estat del grup del comte.

La Neus i el seu pare de gira,
des de Jamaica els escrivien
la intenció amb Robrenyo connectar
i així tornar a Barcelona.
Per aconseguir-ho
era entrar en la companyia
i així portar a terme el somni.

Assabentada la dispesa
de la notícia esmentada,
en la cara el somriure els va tornar.
Sobretot fou l’Anià ara,
que per celebrar-ho
cap al teatre amb l’Aurora
van primera vegada.

El Cisco els escriu des de Berga
que forma part de la brigada
de Ros d’Eroles, un carlista ferm.
La Junta Gobernativa
ben establerta era.
Aquesta estava formada
per nobles de Barcelona.


--------------------------

diumenge, 3 de maig del 2009

LLIÇÓ 23

Capítol XXV

Cartes

La Neus i el Tòfol
des de Jamaica escriuen
per desitjar-los
que passin bones festes
i molt feliços siguin.

Ells els expliquen
que la feina segueixen.
Van d’illa en Illa
actuant en teatres
i així cobrir despeses.

La Neus recorda
com en Miquel estima.
Té l’esperança
que arribi aquell dia
d’estar junts altra volta.

Per una nova
d’un soldat que es fuga
d’un camp de presos,
companys seus indefensos
tots afusellats foren.

Gent indignada
molt exaltada estava.
Espoz i Mina
i capità aleshores
justícia clamava.

La Ciutadella
molt en perill estava.
Sols se sentien
contra els carlins venjança
i que els assassins morin.

Gran salvatjada
la que allà dintre feren.
A tots linxaren.
També el Lluís formava
part del grup que mataren.

--------------------------

Capítol XXIV

La defenestració del general Bassa

La tragèdia aquella 6+1
semblava oblidada, 6+1
però des de Capitania 8 +1
es va fer públic un edicte 8+1

En ell s’assegurava
que els culpables serien
castigats com es mereixien.
La polèmica es desfermava.

Avalots revifaven
i la gent s’enfrontava.
Ja ningú no ho canalitzava
i molta autoritat mancava.

Amb aire absolutista
el propi Llauder ara,
de la ciutat feu la fugida,
rellevat pel general Bassa.

Es deia que portava
l’ordre per posar el càstig
als culpables d’aquella crema
dels convents en aquella data.

Opinions diverses
encara més ho embolicaven.
Alguns volien que aquell càstig
fos cosa abans negociada.

En Bassa segur estava
d’unes ordres molt clares.
Llibertat i visques cridaven
contra el capità i també en Bassa.

Dins al Palau passava
alguna cosa grossa.
Molt ferit el general Bassa
i pel balcó avall l’estimbaven

Feren amb el cadàver
el mateix que amb el toro.
Arrossegat el passejaren
pel carrer Ample i la Rambla.

Un grup radical era
el que cremant seguia.
No obstant, a poc a poc caigueren.
Junta Consultiva es creava.

Capítol XXIII


Capítol XXIII


La primera bullanga

Era a la plaça de toros 7+1
de la Barceloneta 6+1
on el públic revoltat 7
va sortir al carrer armat 7
de dret cap a la ciutat 7
que amb crits es manifestava. 7+1

A la Rambla es dirigirem
i quan s'hi atansaven
cridòria van sentir
i molts forts terrabastalls.
Era un toro grossíssim
que tot ple de sang anava.

Era el sisè de la tarda
i tots molt febles eren.
Una colla d’exaltats
corria cap al convent
titulat de Sant Francesc
que a cremar-lo anaven.

Un convent darrere l’altre
aquesta fi tingueren:
era una graella de foc.
I molts monjos afogats
sense poder ser ajudats
i tots allí hi moriren.

Els cecs de la Boqueria
així ho corejarien :
Sis toros varen sortir.
Això la causa va ser
de la crema dels convents.
Era una bogeria!

Capítol XXII

La mort de Ferran VII

En Miquel molt trist estava 7+1
d’ençà que la Neus i el Tòfol 7 +1
confinats havien estat. 8
Una cosa li estranyava 7+1
que amb el temps que ara corria 7+1
encara poesia es fes. 8

Va ser en aquell mateix dia
del vint-i-nou de setembre
de l’any mil vuit-cents trenta-tres
quan Ferran VII, el monarca,
quaranta-nou anys comptava
tan jove, deixés d’existir.

En Miquel a partir d’ara
amb esforç es dedicava
sols a treballar pel demà
pensant en la Neus i el Tòfol
un cop a casa tornessin
i ell més tranquil pogués estar.

La Neus en les seves cartes
peripècies narrava
i és que cada vegada més,
més desanimats estaven.
L’esperança només era
que la Neus no fos un record.

El Cisco des del seu poble
notícies d’una lluita
els havia comunicat.
Per ordre de Ros d’Eroles
que tots aquells homes aptes
fossin ara mobilitzats.

Aquesta nova revolta
és tema del legitimisme:
el poble més conservador
no vol Maria Cristina
que sigui la successora,
sí, en canvi,Carles cinquè.

El País Basc i Navarra
és el lloc on més destaca.
A part d’aquesta qüestió
demanen que se’ls respectin
les franquícies, també els furs.

El general Llauder ara
amb els carlins té problemes
i revoltats simpatitzants
a la Ciutadella envia.
Tramet remeses de presos
també a Ceuta i a ultramar.

La gent indignada estava
i el govern no responia.
Semblava el cràter d’un volcà.
A la taverna cantaven:
capellans i frares fora
i se’n vagin tots al carall.



---------------------------------