Capítol XIII
El comiat de l’Antoni
L’Antoni comunicà
a tots els seus bons companys
la intenció d’ingressar
al seminari de Vic.
L’hora havia arribat
de fer el somni realitat.
No només millorar el cos
sinó també l’esperit.
De la Universitat
i de la seva funció
discreparen amb el Pep,
i de Llotja, també.
L’Antoni molt a favor
de teòlegs, historiadors...
que ens havien precedit,
pel seu estudi profund.
Per captar la realitat
sobre el missatge de Crist
paraula necessitem
per poder evangelitzar.
La guerra dels Malcontents
era tema per parlar:
l’Església sobretot
i els seus malbarataments.
diumenge, 29 de març del 2009
EL CARRER DELS PETONS
El Cisco (any 1929)
Capítol XI
Aquell estiu de l’any vint-i-nou 9
va fer molta calor. 6
L’amo els va proposar anar a nedar 9
i s’hi van apuntar. 6
Sobre el barri, l’amo els va explicar 9
que totes aquelles cases 7+1
estaven limitades d’alçada. 8+1
Unes, per a la gent pobre, 7+1
no podien sobrepassar de trenta-sis pams, 13
les de la benestant, els trenta-vuit. 10
Cap d’elles, no podia sobrepassar 11
l’angle de tir dels canons de la Ciutadella 12+1
en direcció al mar.6
El Cisco, va començar a explicar 9
moments de la seva vida, 7+1
per cert, poc agradables eren. 8+1
Però amb molts treballs i penes 7+1
i coincidint amb la quaresma d’aquell any 13
la mare a aquells oficis assistí 10
devota com era, gràcies donà 11
per haver superat aquell hivern terrible 12+1
i això els esperonà. 6
Va anar a ajudar el mossèn de Nargó 9
un religiós amb barba 7+1
que predicar, molt li agradava, 8+1
amb uns sermons molt encesos 7+1
plens d’exemples esgarrifosos, gesticulant. 13
Tothom estava molt acovardit 10
excepte l’alcalde, que era liberal 11
i s’atreví a discrepar i a contestar-li 12+1
sabent el resultat. 6
Aquella nit es van sentir uns trets. 9
El malestar començava. 7+1
Ja passada la primavera 8+1
prop de les terres del Cisco 7+1
apareix gent armada amb ganivets i fusells 13
Escales buscaven aquella gent. 10
Eren soldats que lluitaven pel seu rei 11
i alliberar-lo d’aquells liberals, volien 12+1
ja que el tenien pres. 6
Aquella Constitució fou 9
anomenada la Pepa 7+1
ja que havia estat proclamada 8+1
per Sant Josep, la diada. 7+1
Estaven en contra de la Constitució 13
i el seu crit de guerra era “Visca el rei” 10
i també el de “Visca la religió” 11
Tots aquests soldats ocupar la Seu volien, 12+1
amb d’Eroles, al cap. 6
El moviment era dirigit 9
per monsenyor Creus, l’arquebisbe, 7+1
el baró ja esmentat, d’Eroles, 8+1
marquès de Mataflorida, 7+1
la junta anomenada: regència d’Urgell. 13
El baró proclamà diversos bans. 10
En un, reclamava els furs d’avantpassats 11
i exigia una Constitució com calia. 12+1
Tot eren intencions. 6
Els reialistes per escapar 9
pensaren un artifici. 7+1
Carregar els canons que hi havia, 8+1
posant-hi unes metxes llargues 7+1
i les encengueren per enganyar aquells soldats. 13
Així assoliren el cercle trencar 10
i ara des d’Andorra a França van passar. 11
Allí, la formació militar seguiren 12+1
que el rei, bé acceptà. 6
El Cisco (any 1929)
Capítol XI
Aquell estiu de l’any vint-i-nou 9
va fer molta calor. 6
L’amo els va proposar anar a nedar 9
i s’hi van apuntar. 6
Sobre el barri, l’amo els va explicar 9
que totes aquelles cases 7+1
estaven limitades d’alçada. 8+1
Unes, per a la gent pobre, 7+1
no podien sobrepassar de trenta-sis pams, 13
les de la benestant, els trenta-vuit. 10
Cap d’elles, no podia sobrepassar 11
l’angle de tir dels canons de la Ciutadella 12+1
en direcció al mar.6
El Cisco, va començar a explicar 9
moments de la seva vida, 7+1
per cert, poc agradables eren. 8+1
Però amb molts treballs i penes 7+1
i coincidint amb la quaresma d’aquell any 13
la mare a aquells oficis assistí 10
devota com era, gràcies donà 11
per haver superat aquell hivern terrible 12+1
i això els esperonà. 6
Va anar a ajudar el mossèn de Nargó 9
un religiós amb barba 7+1
que predicar, molt li agradava, 8+1
amb uns sermons molt encesos 7+1
plens d’exemples esgarrifosos, gesticulant. 13
Tothom estava molt acovardit 10
excepte l’alcalde, que era liberal 11
i s’atreví a discrepar i a contestar-li 12+1
sabent el resultat. 6
Aquella nit es van sentir uns trets. 9
El malestar començava. 7+1
Ja passada la primavera 8+1
prop de les terres del Cisco 7+1
apareix gent armada amb ganivets i fusells 13
Escales buscaven aquella gent. 10
Eren soldats que lluitaven pel seu rei 11
i alliberar-lo d’aquells liberals, volien 12+1
ja que el tenien pres. 6
Aquella Constitució fou 9
anomenada la Pepa 7+1
ja que havia estat proclamada 8+1
per Sant Josep, la diada. 7+1
Estaven en contra de la Constitució 13
i el seu crit de guerra era “Visca el rei” 10
i també el de “Visca la religió” 11
Tots aquests soldats ocupar la Seu volien, 12+1
amb d’Eroles, al cap. 6
El moviment era dirigit 9
per monsenyor Creus, l’arquebisbe, 7+1
el baró ja esmentat, d’Eroles, 8+1
marquès de Mataflorida, 7+1
la junta anomenada: regència d’Urgell. 13
El baró proclamà diversos bans. 10
En un, reclamava els furs d’avantpassats 11
i exigia una Constitució com calia. 12+1
Tot eren intencions. 6
Els reialistes per escapar 9
pensaren un artifici. 7+1
Carregar els canons que hi havia, 8+1
posant-hi unes metxes llargues 7+1
i les encengueren per enganyar aquells soldats. 13
Així assoliren el cercle trencar 10
i ara des d’Andorra a França van passar. 11
Allí, la formació militar seguiren 12+1
que el rei, bé acceptà. 6
dissabte, 28 de març del 2009
BARBARISMES
Barbarismes
Tinc que anar-hi molt aviat, perquè em falta acabar el lletrero de l’entrada.
Mirem de no usar mai la combinació “tenir que”; en català hem d’escriure sempre haver de, en la forma que s’escaigui: haver de, hauràs de, hauríem de, haig de, etc.
Cal recordar també que es diu rètol i no “lletrero”
Així direm:
Haig d’anar-hi molt aviat, perquè em falta acabar el rètol de l’entrada.
“Despedida” en català és comiat i “despedir" acomiadar
Ahir vàrem anar al port a acomiadar l’oncle.
Va ésser un comiat molt emocionant
També es pot dir despatxar, quan es tracta de donar comiat algú, desfer-se’n, engegar-lo. Donar comiat a un criat, un obrer, etc.
---------------------------
Tinc que anar-hi molt aviat, perquè em falta acabar el lletrero de l’entrada.
Mirem de no usar mai la combinació “tenir que”; en català hem d’escriure sempre haver de, en la forma que s’escaigui: haver de, hauràs de, hauríem de, haig de, etc.
Cal recordar també que es diu rètol i no “lletrero”
Així direm:
Haig d’anar-hi molt aviat, perquè em falta acabar el rètol de l’entrada.
“Despedida” en català és comiat i “despedir" acomiadar
Ahir vàrem anar al port a acomiadar l’oncle.
Va ésser un comiat molt emocionant
També es pot dir despatxar, quan es tracta de donar comiat algú, desfer-se’n, engegar-lo. Donar comiat a un criat, un obrer, etc.
---------------------------
dimecres, 25 de març del 2009
EL CARRER DELS PETONS
Capítol X
ESTUDIS A LA PENSIÓ
És a partir de la fontada, que el Lluís 12
va començar a faltar a la feina. 8+1
S'empescava excuses de mal pagador 11
que de tres hores lluny se li veia el llautó. 12
En Miquel estava molt encuriosit 12
i era en Pep qui tot li explicava. 8+1
En Lluís formava part d'aquell petit grup, 12
que en deien l'Estudiant Murri, 8+1.
Era una "patuleia" que feia por 11
ja que delataven sens raó innocents. 12
Fet molt detestat i temut pels ciutadans 12
que no gosaven revelar-se 8+1
L'Aurora estava molt disgustada també 12
perquè el revel comte d'Espanya 8+1
tots els teatres havia fet tancar. 11
L'Antoni començà a orientar en Miquel. 12
Li feia repassos de càlcul i llegir 12
també dictats que comentaven. 8+1
ESTUDIS A LA PENSIÓ
És a partir de la fontada, que el Lluís 12
va començar a faltar a la feina. 8+1
S'empescava excuses de mal pagador 11
que de tres hores lluny se li veia el llautó. 12
En Miquel estava molt encuriosit 12
i era en Pep qui tot li explicava. 8+1
En Lluís formava part d'aquell petit grup, 12
que en deien l'Estudiant Murri, 8+1.
Era una "patuleia" que feia por 11
ja que delataven sens raó innocents. 12
Fet molt detestat i temut pels ciutadans 12
que no gosaven revelar-se 8+1
L'Aurora estava molt disgustada també 12
perquè el revel comte d'Espanya 8+1
tots els teatres havia fet tancar. 11
L'Antoni començà a orientar en Miquel. 12
Li feia repassos de càlcul i llegir 12
també dictats que comentaven. 8+1
Barbarismes
M'he enterat que el seu tiet pateix una enfermetat que l'obliga a fer repòs absolut.
"enterar", "tio", "tiet", "enfermetat", són paraules forasteres al català, que ja posseeix les formes pròpies: assabentar, fer saber, oncle i malaltia, que ve de "malalt" i no d'"enfermo".
Així nosaltres direm:
-M'he assabentat que el seu oncle pateix una malaltia que l'obliga a fer repòs absolut.
"enterar", "tio", "tiet", "enfermetat", són paraules forasteres al català, que ja posseeix les formes pròpies: assabentar, fer saber, oncle i malaltia, que ve de "malalt" i no d'"enfermo".
Així nosaltres direm:
-M'he assabentat que el seu oncle pateix una malaltia que l'obliga a fer repòs absolut.
dimarts, 24 de març del 2009
UNA PASSEJADA
Surto de casa i m’adreço cap el Parc de les Aigües, que és a tocar. Abans de travessar la Ronda, m’aturo a contemplar el viaducte del Cinturó que està esgotant els últims dies de la seva vida, i com penjat d’un fil espera l’agonia. Només resten altius uns fanals que sobresurten d’ell, i com sentinelles, estan a l’aguait esperant el moment fatídic. Creuo el pas de vianants i abans d’entrar al recinte, em crida l’atenció un grup d’homes que juguen a la petanca. És bonic de veure l’entusiasme que posen en la competició. Tant, que la gent que passa per allà prop, hi queda embadalida observant-los. Que la il·lusió rejoveneix la vida, és una constatació.
Decideixo entrar al Parc. A primer terme un passeig amb arbres gegantins dóna la benvinguda. A mesura que t’hi vas endinsant, tot l’enjardinat t’embauma de flaires. Un conjunt de caminets s’entrecreuen i cadascun et condueix a diferents llocs que et sorprenen per la diversitat de flora que engalana l’entorn. Els jardins s’estructuren de forma escalonada, amb terrasses independents, murs de separació, que condueixen a la part superior on es troba el típic dipòsit repartidor d’aigua.
El conjunt està distribuït en diferents espais, com són: jardins, un frontó, arbres fruiters, zona forestal, zones de joc i també un espai de picnic.
És un lloc molt adient, perquè tant la gent gran com l’infantil gaudeixin d’una estada inoblidable. Per això, moltes escoles hi programen sortides.
Surto de casa i m’adreço cap el Parc de les Aigües, que és a tocar. Abans de travessar la Ronda, m’aturo a contemplar el viaducte del Cinturó que està esgotant els últims dies de la seva vida, i com penjat d’un fil espera l’agonia. Només resten altius uns fanals que sobresurten d’ell, i com sentinelles, estan a l’aguait esperant el moment fatídic. Creuo el pas de vianants i abans d’entrar al recinte, em crida l’atenció un grup d’homes que juguen a la petanca. És bonic de veure l’entusiasme que posen en la competició. Tant, que la gent que passa per allà prop, hi queda embadalida observant-los. Que la il·lusió rejoveneix la vida, és una constatació.
Decideixo entrar al Parc. A primer terme un passeig amb arbres gegantins dóna la benvinguda. A mesura que t’hi vas endinsant, tot l’enjardinat t’embauma de flaires. Un conjunt de caminets s’entrecreuen i cadascun et condueix a diferents llocs que et sorprenen per la diversitat de flora que engalana l’entorn. Els jardins s’estructuren de forma escalonada, amb terrasses independents, murs de separació, que condueixen a la part superior on es troba el típic dipòsit repartidor d’aigua.
El conjunt està distribuït en diferents espais, com són: jardins, un frontó, arbres fruiters, zona forestal, zones de joc i també un espai de picnic.
És un lloc molt adient, perquè tant la gent gran com l’infantil gaudeixin d’una estada inoblidable. Per això, moltes escoles hi programen sortides.
diumenge, 22 de març del 2009
EL CARRER DELS PETONS
Lliçó 19 Capítol IX
L’aplec de Sant Honorat
Des de la primera setmana de maig 11
que al forn es vivia 5+1
la preparació del dia de Sant Honorat 14
Bacallà i arengades per esmorzar 11
arròs amb cargols i conill per dinar 11
per beure, vi de la bota del racó 11
i estrenar espardenyes, era un costum 11
En Lluís portava barret d’ala ampla 10+1
molt propi de la gent adinerada; 10+1
aquells elegants que la gent els deia 10+1
i els motejava, com a “letxuguinos”10+1
Sortiren per la porta de Drassanes 10+1
i enfilaren camí de la muntanya 10+1
fins que a la font del Gat tots arribaren, 10+1
i allí el cavall del tot descarregaren 10+1
Tot fent un tomb, altres fonts visitaren 10+1
cadascuna a un gremi pertanyia. 10+1
Font Trobada, Bona Vista i de Guatlla 10+1
dels Tarongers, de Vista Alegre i d’altres.
Ciutadella i Drassanes presons eren;
a l’una, molts delinqüents hi tancaven
i a l’altra, polítics hi detenien.
Cinc forts hi havia. Una gran presó era.
Raiset, cap ja de les tropes franceses,
era qui dels catalans opinava:
l’amor per la pau, el treball i l’ordre
i que el país el vol arrencaria.
Una situació amb alts i baixos
durava des del mil set-cents catorze.
Relaten la defensa aferrissada
que els barcelonins portaren a terme.
Era l’antic barri de la Ribera
de gent senzilla i molt treballadora
Fou Felip V qui manà destruir-la
i traslladar-la a la Barceloneta.
El nou barri de la Ribera, al principi,
va ser un desastre. Por feia acostar-s’hi.
Es convertí en una imatge perfecte
gràcies a la dignitat del poble.
dijous, 19 de març del 2009
Barbarismes
25-3-09
Barbarismes
- Bueno! Anem a començar.
-Aneu cadascú al seu puesto.
- Escriviu el vostre nom i els dos apellidos.
En aquestes frases hi ha tres paraules que no són catalanes, però que es diuen molt sovint en lloc de les nostres pròpies, la qual cosa és una errada que cal evitar sempre.
Nosaltres direm:
- Bé! Anem a començar, o bé: Apa! Anem a començar.
- Aneu cadascú al seu lloc.
- Escriviu el vostre nom i els dos cognoms.
---------------------
Barbarismes
- Bueno! Anem a començar.
-Aneu cadascú al seu puesto.
- Escriviu el vostre nom i els dos apellidos.
En aquestes frases hi ha tres paraules que no són catalanes, però que es diuen molt sovint en lloc de les nostres pròpies, la qual cosa és una errada que cal evitar sempre.
Nosaltres direm:
- Bé! Anem a començar, o bé: Apa! Anem a començar.
- Aneu cadascú al seu lloc.
- Escriviu el vostre nom i els dos cognoms.
---------------------
EL CARRER DELS PETONS
Una conversa amb l’Antoni
Capítol VIII
Una conversa 4+1
en Miquel i l’Antoni 6+1
companys de pensió, 6
tingueren aquella tarda 7+1
que sortiren a fer un tomb 7
L’hostal del Sabre
testimoni d’aquesta,
on gaudiren d’un pa
d’una recepta secreta
que se’n lleparen els dits.
Molt progressava
en el prestigi i l’èxit
l’Antoni, en tot moment.
Alguna cosa hi havia
que no podia oblidar.
Atret estava
des de petit encara
per la vocació
religiosa profunda
de servei al desvalgut.
Doncs comparava
tot aquell cabal d’aigua
i la sensació
que tot això produïa
en el seu interior.
L’Antoni deia
que el bon profit de l’aigua
era per als molins
també per regar les hortes
i omplir tots els safareigs.
Model posava
que molt més fàcil era
reconduir aquells rius
que no pas algunes dónes
de les cases dels bordells.
Una conversa amb l’Antoni
Capítol VIII
Una conversa 4+1
en Miquel i l’Antoni 6+1
companys de pensió, 6
tingueren aquella tarda 7+1
que sortiren a fer un tomb 7
L’hostal del Sabre
testimoni d’aquesta,
on gaudiren d’un pa
d’una recepta secreta
que se’n lleparen els dits.
Molt progressava
en el prestigi i l’èxit
l’Antoni, en tot moment.
Alguna cosa hi havia
que no podia oblidar.
Atret estava
des de petit encara
per la vocació
religiosa profunda
de servei al desvalgut.
Doncs comparava
tot aquell cabal d’aigua
i la sensació
que tot això produïa
en el seu interior.
L’Antoni deia
que el bon profit de l’aigua
era per als molins
també per regar les hortes
i omplir tots els safareigs.
Model posava
que molt més fàcil era
reconduir aquells rius
que no pas algunes dónes
de les cases dels bordells.
dimarts, 17 de març del 2009
Capítol VII
LES TRAMES DEL PODER
Capítol VII
Barcelona es veia trasbalsada ja, 10
per una gropada d’insídies i rumors. 13
Les murmuracions i les pors 9
s’estenien per tota la ciutat 10
i amaraven els ànims dels barcelonins. 12
No se sap del cert per què es deia així
aquell carrer famós anomenat dels Petons.
Potser pel dolor dels comiats
on n’hi havien quasi diariament,
o perquè així s’anomenava molt abans.
D’altres autoritats de la ciutat
no gosaven sobre aquells grans incidents piular,
ja que hi estaven confabulats
i afectaven tots aquells estaments
col·laborant-hi amb tals actes forassenyats.
Allò que pretenia el comte cruel
era crear un gran sistema que li permetés
ara Barcelona dominar.
Per aquesta via difondre ja,
total desconfiança i inseguretat.
Una banda d’esbirros molt potents
estava formada per ganduls i malfactors
lladres, mercenaris i tafuls.
No podia imaginar que existís
tanta gent disposada a fer els altres,tan mal.
Detenien per qualsevol motiu:
sospitosos per simpatitzar amb els liberals
per haver parlat d’ells, malament,
haver anat a la francesa vestits,
o per tallar i cosir a la francesa també.
dilluns, 16 de març del 2009
Vocabulari
Fora barbarismes
Paraules habituals en la llengua catalana, però usades incorrectament.
"Algo"
Per comptes de "algo", diguem alguna cosa.
També tenim el res. Així direm: Qué hi ha res? Que volia res més? Que us convé res? Que hi ha res de nou?Res més?
Quelcom és molt correcte, però és massa gramatical i no l'hem dita quasi mai.
-----------------
"Cariño" Per expressar el nostre amor. Tenim doncs, la paraula amor, rei, reina patuf, patufa, reitó, manyac, manyaga. Un ventall preciós per a causar enveja a la llengua més pintada.
------------------
"Vale" Aquesta paraula desbanca una colla d'expressions catalanes i les envia al botavant. Tenim: entesos, d'acord, bé, molt bé, ja està bé, prou, ja n'hi prou, exacte!, oi, clavat!, adéu, a reveure.
-----------------
Paraules habituals en la llengua catalana, però usades incorrectament.
"Algo"
Per comptes de "algo", diguem alguna cosa.
També tenim el res. Així direm: Qué hi ha res? Que volia res més? Que us convé res? Que hi ha res de nou?Res més?
Quelcom és molt correcte, però és massa gramatical i no l'hem dita quasi mai.
-----------------
"Cariño" Per expressar el nostre amor. Tenim doncs, la paraula amor, rei, reina patuf, patufa, reitó, manyac, manyaga. Un ventall preciós per a causar enveja a la llengua més pintada.
------------------
"Vale" Aquesta paraula desbanca una colla d'expressions catalanes i les envia al botavant. Tenim: entesos, d'acord, bé, molt bé, ja està bé, prou, ja n'hi prou, exacte!, oi, clavat!, adéu, a reveure.
-----------------
diumenge, 15 de març del 2009
Els tendals observats des de casa
Els tendals de les finestres i balcons que jo veig des de casa un dia ventós.
El vent gronxava sense parar els serrells dels tendals com saludant-se els uns als altres, al seu ritme. Semblava talment com si es comuniquessin, com si aixequessin els braços o es fessin reverències. El conjunt cromàtic dels diferents tendals harmonitzava amb el balanceig, que feia les delícies d’un reguitzell de gossos que es movien al compàs de les ombres projectades pel sol. Era increïble veure com hi jugaven, com les trepitjaven, les perseguien es posaven a bordar amb joia augmentant el volum del seu lladruc, que era repetit des de l'altra punta de la ciutat, ignorant el que passava. De mica en mica les ombres es reduïen i canviaven de direcció fins a desaparèixer. Era al bell punt del migdia.
Com si intuïssin el que passava, l’endemà, i l’altre i l’altre, acudiren una colla de gossos curiosos, en el mateix lloc, en espera del que passaria. Fins que un dia el sol va brillar per la seva absència i aquell tropell de cans van començar a fer mitja volta i cada un per la seva banda va anar escampant la boira.
Els tendals de les finestres i balcons que jo veig des de casa un dia ventós.
El vent gronxava sense parar els serrells dels tendals com saludant-se els uns als altres, al seu ritme. Semblava talment com si es comuniquessin, com si aixequessin els braços o es fessin reverències. El conjunt cromàtic dels diferents tendals harmonitzava amb el balanceig, que feia les delícies d’un reguitzell de gossos que es movien al compàs de les ombres projectades pel sol. Era increïble veure com hi jugaven, com les trepitjaven, les perseguien es posaven a bordar amb joia augmentant el volum del seu lladruc, que era repetit des de l'altra punta de la ciutat, ignorant el que passava. De mica en mica les ombres es reduïen i canviaven de direcció fins a desaparèixer. Era al bell punt del migdia.
Com si intuïssin el que passava, l’endemà, i l’altre i l’altre, acudiren una colla de gossos curiosos, en el mateix lloc, en espera del que passaria. Fins que un dia el sol va brillar per la seva absència i aquell tropell de cans van començar a fer mitja volta i cada un per la seva banda va anar escampant la boira.
El carrer dels Petons
EL CARRER DELS PETONS
Capítol VI
La dispesa del carrer dels Petons
Els dies següents d’aquells fets 8
l’obrador romania en silenci. 9+1.
En Miquel no obstant, encuriosit 10
volia saber més del món. 8
No era prou valent, no s’atrevia 9+1
i aquell silenci volia trencar 10
d’aquella rutina cansat 8
i una altra vida nova enyorava. 9+1
El món és més que la feina del forn.10
Quan estava encaboriat 8
fou l’amo qui li comunicava 9+1
l’aprenentatge havia superat. 10
Dispesa es podia buscar 8
i així disposar de cert temps lliure 9+1
i trepitjar per fi el carrer també. 10
L’amo va ser qui l’adreçà 8
cap aquell carrer dels Petons, ara 9+1
un passatge amb un passat resplendent. 10
Ja dins la dispesa instal•lat 8
i habitació amb vista, escollida, 9+1
va poder gaudir de llum i escalfor. 10
El bon tracte que allí rebé 8
junt amb l’Antoni, un amic del Bages 9+1
fou d’una gran consideració. 10
Una bona relació 8
tots dos estadants, allí gaudiren. 9+1
i l’harmonia deixà bon record. 10
diumenge, 8 de març del 2009
EL CARRER DELS PETONS
CAPÍTOL V
Escenes macabres a l’Esplanada
El Lluís ja absent del forn,
acte de presència hi feu,
mentre estaven enfornant.
L’objectiu era presentar
El Brusi i una proclama.
La Ciutadella es trobava
sota bandera negra,ja.
Juntament amb l’explosió
i el so de la canonada
volia dir que els reus ara
havien estat consumats.
Ja descobert havia estat
un complot que conspirava,
i que el cruel comte d’Espanya
havia desarticulat.
Tretze eren els empresonats
que afusellats a trenc d’alba
havien estat per ordre
d’aquell comte tan inhumà.
Com un exemple d’escarment
quatre foren els cadàvers
que penjats van ser a les forques,
ja a la nit abans escollits.
Al cap de la banda ordenà
Las habas verdes toquessin
I al ritme del so ballava
entre els penjats i agonitzants.
Tant la tropa i comandaments
com també una gran gentada
que el que passava aplaudia
per cessar amb la subversió.
La proclama que el comte feu
redactar en aquell diari,
fou feta d’un gran cinisme,
doncs no era per indemnitzar.
CAPÍTOL V
Escenes macabres a l’Esplanada
El Lluís ja absent del forn,
acte de presència hi feu,
mentre estaven enfornant.
L’objectiu era presentar
El Brusi i una proclama.
La Ciutadella es trobava
sota bandera negra,ja.
Juntament amb l’explosió
i el so de la canonada
volia dir que els reus ara
havien estat consumats.
Ja descobert havia estat
un complot que conspirava,
i que el cruel comte d’Espanya
havia desarticulat.
Tretze eren els empresonats
que afusellats a trenc d’alba
havien estat per ordre
d’aquell comte tan inhumà.
Com un exemple d’escarment
quatre foren els cadàvers
que penjats van ser a les forques,
ja a la nit abans escollits.
Al cap de la banda ordenà
Las habas verdes toquessin
I al ritme del so ballava
entre els penjats i agonitzants.
Tant la tropa i comandaments
com també una gran gentada
que el que passava aplaudia
per cessar amb la subversió.
La proclama que el comte feu
redactar en aquell diari,
fou feta d’un gran cinisme,
doncs no era per indemnitzar.
dilluns, 2 de març del 2009
CAPÍTOL IV
EL CARRER DELS PETONS
CAPÌTOL IV
El forn del carrer Fonollar
No gaires dies
en aquella dispesa
es va quedar.
En un forn el llogaren,
d’aprenent l’agafaren
a canvi de menjar i dormir.
Esclavitzat estava
fins que aprengué l’ofici
i aviat de lleure gaudí.
Amics feu de seguida
quan ingressà en la fleca.
Eren Cisco, Lluís i Pep.
Entre saques dormia
i una sola obertura
el comunicava amb el món.
Ara bé recordava
aquella cantarella
del sereno en nits de tardor.
Alguns tocs de campanes,
que al poble el transportaven,
també crits d’algun presoner.
Era aquella vesprada
quan semblà que sentia
que els laments, els gemecs i crits
d'aquells sons que arribaven,
més punyent el to era
que d’altres dies, diferent.
El motiu ignorava.
Aviat va saber-ho.
Era aquell fatídic canó
que el fi anunciava
i el terror començava.
No s’ho podia imaginar.
CAPÌTOL IV
El forn del carrer Fonollar
No gaires dies
en aquella dispesa
es va quedar.
En un forn el llogaren,
d’aprenent l’agafaren
a canvi de menjar i dormir.
Esclavitzat estava
fins que aprengué l’ofici
i aviat de lleure gaudí.
Amics feu de seguida
quan ingressà en la fleca.
Eren Cisco, Lluís i Pep.
Entre saques dormia
i una sola obertura
el comunicava amb el món.
Ara bé recordava
aquella cantarella
del sereno en nits de tardor.
Alguns tocs de campanes,
que al poble el transportaven,
també crits d’algun presoner.
Era aquella vesprada
quan semblà que sentia
que els laments, els gemecs i crits
d'aquells sons que arribaven,
més punyent el to era
que d’altres dies, diferent.
El motiu ignorava.
Aviat va saber-ho.
Era aquell fatídic canó
que el fi anunciava
i el terror començava.
No s’ho podia imaginar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)