Són moltes les poesies que no voldria que caiguessin a l'oblit, però és que Martí Pol em té el cor robat
EL PASSAT
On el passat perdura és en les coses
que veiem cada dia, que tenim
per nostres i no ho són; no en els records,
cera tova que els anys sovint deformen.
La tarda, doncs, és un passat que visc
ara mateix: arbres llunyans, les cases
on no he entrat mai, rostolls d’un groc intens,
pedres grises i, al fons, el blau immòbil
de les muntanyes. Tot plegat, què em diu
que jo no sàpiga ja ?
Viure és aprendre’s
part dedins d’un mateix, mentre observem
com en la placidesa de les coses
se’ns apaivaguen els sentits i ens creixen
arrels que convertim, a poc a poc
i sense esforç, en un passat riquíssim.
Miquel Martí Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada