Conte del vell tramviaire

CONTE DEL VELL TRAMVIAIRE
De Jesús Moncada
TANKAS


Fou l’Anastasi
conductor de tramvia
que amb molta pena
l’hora de jubilar-se
li era arribada.

Igual passava
amb qui l’acompanyava.
El que cobrava
molt diferent pensava
i molt content estava.

Diferents eren:
l’Adrià que així es deia
sols esperava
veure’s aviat lliure
al revés del contrari

Ho comentaven
sense deixar la feina
seguint tot el trajecte.
Molts consells li donaven
sols pretextos hi veia.

Només pensava
que les intencions eren
buscar excuses:
fer canvi de tramvies
per bonics autobusos.

Ja imaginava
que en un gran cementiri
o en un drapaire
aviat romandria
jubilat el tramvia.

Records tenia
que el relacionaven
amb l’estimada.
Lligats amb el tramvia
i un alegre diumenge.

Sílvia es deia
aquella que al tramvia
a dalt pujava.
Molt a prop d’ell s’asseia
i conduint l’observava.

Dos anys passaren
d’aquell bonic idil·li.
Sols en quedava
borrosa recordança
del dia de la boda.

Sols l’Anastasi
sabia el que passava.
Fugir volia
i protegir el tramvia
buscant una sortida.

Molt desitjava
que en una cantonada
la trobaria.
Frustrat ja no es sentia
i la pau l’envaïa

Ja cara a cara
mirades es creuaren
i decidida,
a dalt se n’és pujada
i resten en silenci.

Ja no calia
fugir amb el tramvia.
Vell, no es trobava,
el cor li bategava
i la vida els somreia.

Rosa