dijous, 27 de novembre del 2008

El paisatge de l'ànima


EL PAISATGE DE L’ÀNIMA

M’ha semblat molt oportú fer una breu explicació sobre el moviment literari simbolista, relacionat amb el conte Les Senyoretes del Mar.
El paisatge de l’ànima
Segons una definició del filòsof suís Amiel, si el paisatge és un estat de l’ànima, a la inversa, l’estat de l’ànima, també és un paisatge. Els simbolistes exploren els sentiments íntims, representen els conceptes més abstractes i persegueixen un idea: aquesta recerca del “sentit” els convida a un viatge simbòlic. Els misteris de la nit, la presència enigmàtica de l’aigua, els secrets de les estacions creen per a ells llocs de somni i de meditació. Els seus personatges es mouen entre boscos que recorden la natura. També saben escapar del món terrestre. Alguns personatges s’aixequen cap als cims nevats de la creació i les ànimes transmigren en el cosmos cap als astres per arribar a un altre món.
El moviment simbolista reacciona contra els valors del materialisme i del pragmatisme de la societat industrial, reivindicant la recerca interior i la veritat universal, i per aquest motiu se serveixen dels somnis que gràcies a Freud ja no conceben únicament com a imatges irreals, sinó com un mitjà d’expressió de la realitat.