POEMA LLUNA DE GENER

Poema LLUNA DE GENER (mètrica lliure)

Sentim efectes de la lluna?
Té uns forts moviments que influeixen
tant en humans com en les plantes
i bestioles.
Ha estat un astre importantíssim.
Inspira poetes i músics
també alguns pintors de gran fama
i altres artistes.

Dels cels d’hivern, ja tenim llunes
amb llum d'una qualitat tensa.
Cels rutilants i una llum viva
fulgor metàl·lic.
Lluna de gener és la més clara

la que converteix el paisatge
amb un somni precís i lúcid,
esplendorosa.

La lluna d’estiu és més feble.
D’una tenuïtat extrema,
d’una densitat desfibrada
i molt dispersa.
Té una llum trista i fatigada
però tota ella és impregnada
de delectació morosa
de la fatiga.

La lluna de tardor és més trista.
Navega enmig de nuvolades
agafant formes monstruoses,
record del Greco.
L’únic pintor que utilitzava
els colors dramàtics dels núvols
i en ses quadres reproduïa
malenconia.

Lluna d’hivern, nocturns destaquen:
el “Clar de lluna” de Beethoven
i “Nocturns” de Chopin hi brillen.
És bogeria.
En aquesta època la lluna
ho il·lumina amb to de misteri.
Sembla donar un aire patètic
en el silenci.

Són les llunes de primavera
les de l’escriptor Leopardi
el qual s’hi familiaritza
amb melangia.
Invoca la llum del satèl·lit
amb gravetat lúcida i viva.
Tota la seva poesia
n'és inspirada.

Rosa Vila