dijous, 18 de desembre del 2008

ELS TRES REIS


ELS TRES REIS

D’orient vénen
uns reis savis i màgics
vers l’establia.

Bella llegenda
d’humilitat curulla
l’Epifania.

És el misteri
de Jesús, fill del Pare.
La llum i vida.

Rosa Vila

diumenge, 14 de desembre del 2008

POEMA LLUNA DE GENER


























Poema LLUNA DE GENER (mètrica lliure)

Sentim efectes de la lluna?
Té uns forts moviments que influeixen
tant en humans com en les plantes
i bestioles.
Ha estat un astre importantíssim.
Inspira poetes i músics
també alguns pintors de gran fama
i altres artistes.

Dels cels d’hivern, ja tenim llunes
amb llum d'una qualitat tensa.
Cels rutilants i una llum viva
fulgor metàl·lic.
Lluna de gener és la més clara

la que converteix el paisatge
amb un somni precís i lúcid,
esplendorosa.

La lluna d’estiu és més feble.
D’una tenuïtat extrema,
d’una densitat desfibrada
i molt dispersa.
Té una llum trista i fatigada
però tota ella és impregnada
de delectació morosa
de la fatiga.

La lluna de tardor és més trista.
Navega enmig de nuvolades
agafant formes monstruoses,
record del Greco.
L’únic pintor que utilitzava
els colors dramàtics dels núvols
i en ses quadres reproduïa
malenconia.

Lluna d’hivern, nocturns destaquen:
el “Clar de lluna” de Beethoven
i “Nocturns” de Chopin hi brillen.
És bogeria.
En aquesta època la lluna
ho il·lumina amb to de misteri.
Sembla donar un aire patètic
en el silenci.

Són les llunes de primavera
les de l’escriptor Leopardi
el qual s’hi familiaritza
amb melangia.
Invoca la llum del satèl·lit
amb gravetat lúcida i viva.
Tota la seva poesia
n'és inspirada.

Rosa Vila

ELS TRES REIS






ELS TRES REIS
En literatura, una llegenda és una narració fictícia, quasi sempre d’origen oral, que fa referència a tot allò que és meravellós. Una llegenda, a diferència d’un conte, està lligada sempre a un element precís. En aquest cas a un personatge històric, i se centra menys en la llegenda que en la integració d’aquest element en la història de la comunitat a la qual pertany.
Les llegendes contenen quasi sempre un nucli bàsicament històric, ampliat en major o menor grau amb episodis imaginatius. L’aparició d’aquests, pot dependre de motivacions involuntàries, com errors, males interpretacions (l’anomenada etimologia popular, per exemple) o exageracions, o bé en el de l’acció conscient d’una o més persones que, por raons interessades o purament estètiques, desenvolupen l’embrió original.
Les llegendes són històries que la gent ha inventat sobre fets que succeïren en un llunyà passat. No són del tot fantàstiques perquè alguna cosa tenen de realitat: se les pot ubicar, per exemple en un temps històric o en un lloc geogràfic determinat. Però el que les llegendes conten està generalment ple de màgia i fantasia. És per això que aquestes històries no moren i la gent les recorda generació rere generació.
Centrant-nos amb la grandesa de l’Epifania, la llegenda dels reis màgics, no rau en el fet que fossin tres, ja que no eren tres ni eren reis, ni tampoc en el fet de l’aparició d’una estrella desconeguda, que no devia ser tan desconeguda perquè aquest fenomen astronòmic ja era un fet comprovat pels astrònoms antics. Es diu que és una llegenda, no perquè siguin uns fets màgics sinó que el que és sorprenent, que uns savis que venien de molt lluny i tenien uns grans coneixements, s’humiliessin davant el misteri d’un naixement en un estable, oblidant l’orgull inherent a la seva condició de persones instruïdes.