Era una tarda
que a Veglia se senten
tocs de campana.
El seu toc era
com un vol de gavines
sobre un mar plàcid.
El cementiri,
tot voltat d'oliveres,
a enterrar duen
una àvia molt vella
de mort inesperada.
A partir d'ara,
ja tot en aquella illa
serà silenci.
Són de la mort pastura
llengua dàlmata i ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada