dissabte, 25 d’abril del 2009


El meu jardí.

M’agrada a la primavera llevar-me ben d’hora, quan encara, a ponent, un resquitx de foscor s’allunya i es pot contemplar com, des de l’est, es va desvetllant la vida. S’observa, lentament, la mudança de verds a cada raig de llum que es filtra. Es pot contemplar l’eclosió d’algunes flors abeurant-se del sol, i d’altres, espolsant-se la rosada que com perles fa gala de la seva bellesa i perfecció.
El que més em sedueix és contemplar l’evolució de la flor preferida, la rosa. Jo em pregunto: ¿Com és que neix tan plena d’alegria si sap que l’edat seva és només d’un dia? La seva joventut i la seva decrepitud van juntes. Però em dóna tant, que no tinc paraules per a expressar el que sento quan la contemplo. Són tantes les vegades que he estat testimoni presencial d’aquest procés, que per molt que es repeteixi, cada vegada les sensacions són diferents. Veig la poncella encara closa, d’un aspecte tendre, verd pur, vellutat, quan només la punta de la flor s’insinua. Al cap d’unes hores, minuciosament es va descloent mostrant la seva bellesa incomparable, punt culminant on es barregen la formosor, el perfum embriagador, i l’admiració que desperta junt amb sentiments que et condueixen a la reflexió.
No em canso de mirar-la, acariciar-la i olorar-la. És una aroma inigualable, duradora, fins i tot, quan els pètals s'han desprès de la flor o es guarden com a record entre els fulls d’un llibre.
La rosa es fa palesa en diferents moments i situacions de la vida. Quantes vegades la valorem quan volem tenir un detall d'agraïment, demostrar amor, amistat, perdó, reconeixement... ?

divendres, 24 d’abril del 2009

Capítol XXI

La marxa del comte

La salut del rei pampalluguejava 10+1
i moltes eren les expectatives. 10+1
Absolutistes al rei pressionen 10+1
perquè ja la successió anul·li 10+1
en la persona de la seva filla. 10+1

El rei lentament es recuperava.
Elements intrigants i absolutistes
de la seva cort depurant anava.
També signà el decret d’una amnistia
i tot això esperança comportava.

Els presos llibertat recobrarien.
Tant el Cisco com la Neus i en Cristòfol
la condició modificarien.
El comte d’Espanya ho publicava
per mitjà del trompeter d’aquell barri.

El comte ja els dies comptats tenia
i tothom amb gran fal·lera esperava
la seva marxa de Capitania.
Aquesta, amb cura va ser preparada
i amb màxima cautela i secretisme.

Doncs un esclat popular es temia
i molta por d’assassinat tenien.
Espectacular va ser la sortida
i tota la gent exaltats cridaven:
trencacaps, assassí, lladre i vil tigre.

En va sortir viu per la gran escorta.
A tota vela pel mar s’allunyava,
mentre a casa tots els presos tornaven.
El Cisco de Ceuta cap a la borda
ajudar la família marxava.

Al cap de dos mesos, la Neus i el Tòfol
ja foren lliures i feina buscaren
per reorganitzar la seva vida.
Adreça fixa mai més no tindrien
però el seu cor mai no els oblidaria.

Capítol XX

El confinament

Són pare i filla
confinats a l’Havana
sense judici.
Allà treballarien
per un sou miserable.

Abans d’anar-se’n
era acomiadar-se
el que volia.
De l’Anià i l’Aurora,
sobretot d’ell, més íntim.

Rebé una carta
poc després de tres mesos
tranquil·litzant-lo.
Tenien l’esperança
de ser ben prompte lliures.

Rumor hi havia
que molt poc trigaria
haver-hi un canvi.
Dies comptats té el comte.
El rei malalt estava.

Es promulgava
una Sanció nova:
ara les dones
succeir la Corona
els serà molt més fàcil.

A partir d’ara
el poder recauria
sols en la infanta
Isabel i sa mare,
que haurà de protegir-la.
.
Capítol XIX

L’adéu

Prou intentaven
indagar el que passava
amb aquells presos.
Estava en mans del comte
tot el que succeïa.

En Miquel, pobre,
molt la Neus enyorava,
i somiava
que ella al llit es ficava
i de petons l’omplia

I així fruïren,
amb moltes abraçades
fins a l’albada.
Quan ja despert estava
molt buit i trist quedava.
Capítol XVIII La Batuda

Quan passejaven
tots dos junts per la Rambla,
ell començava
a descobrir la vila
fins avui ignorada.

Molt destacava
la“font del Vell”,aquella
que anunciava
que el mar pròxim teníem
i records evocava.

La Neus volia
explicar-li més coses
dels edificis
que a la Rambla hi havia:
molts convents i un teatre.

De camí a casa
uns instants s’aturaren
quan ja la lluna
es reflectia en l'aigua
del Rec Comtal, convulsa.

Fou la batuda
la que canviar feia
tot aquell dia.
Els esbirros del comte
l'ordre de dalt reberen.

Perseguits foren
els venedors de rifes
també els captaires,
la gent de les parades,
i detinguts en cel·les.

Van pare i filla
cap a la Ciutadella
per ser corruptes.
Incomunicats foren
i la feina perderen.

dimecres, 15 d’abril del 2009

BARBARISMES

El barbarisme "els demés" és molt estès. El podem evitar, substituint-lo per les formes correctes els altres, tots els altres, tots els restants.
El matadero i de repent. En català es diu escorxador i de sobte o sobtadament

dilluns, 6 d’abril del 2009


Capítol XVII

Temps d’espera i d’esperances

El Cisco al penal de Cacho
és on va anar a parar,
amb uns antics combatents
de la guerra dels Malcontents.

A Ceuta s’hi congriava
odi contra el govern,
també el poble d’Organyà
gent amb ganes d’assassinar.

L’Antoni a en Miquel deia
que encara que fos greu
el mal tràngol passarà
i la vida continuarà.

En Miquel molt millorava.
Ara és l’encarregat.
Molta satisfacció
li causava treballar al forn.

Veure la Neus li agradava,
que el vingués a buscar
i a passejar per aquells
carrerons estrets i empanxuts.

Molts dies també topaven
amb uns grups de fidels.
Espectacle pietós
però també espaordidor.

El rei Ferran envellia
mes la reina infantà.
Destinada a succeir
i la llei sàlica abolí.

Però a la mort del monarca
la reina actuà
com a regent d’Isabel
la primogènita dels reis.

Va ser Maria Cristina
qui es tornà a casar
però ara amb el capità
fou qui així les regnes prengué.