Capítol XXVIII

Ell retorn al Pirineu

Quan la notícia arribà 8
a oïdes d’en Miquel, 7
aquest quedà mal ferit 7
i Barcelona deixà. 7

El poble havia abandonat
feia ja més de deu anys.
Molt canviat el trobà
després del molt que passà.

Ben aviat s’acostumà
a gaudir del temps llunyà
i a descriure tot Nargó
molt minuciosament.

Tot l’ambient que hi descobrí
era molt desolador.
Diu que en un d’aquells passeigs
mossèn Armengol trobà.

La tarda que es van retrobar,
aviat pogué esbrinar
que viatjava sovint
a Berga, al nucli carlí.

Volia del Cisco saber
per mitjà d’aquell rector,
el qual li va aconsellar
que no s’enredés en res.

El comte d’Espanya va ser
qui va manar empresonar
el mossèn de Balsareny,
un bon home molt vellet.

Totes les guerres són cruels
però més entre germans.
Quan tots els homes viurem
en pau i tranquil•litat?


----------------------

Capítol XXVII

La notícia del naufragi

Des de Santiago escriuen 7+1
que al final han connectat 7
amb el tal Robrenyo ja. 7
Per tant, esperances tenen 7+1
de ser a Barcelona aviat 8
i gaudir d’un retorn definitiu.10

En Miquel aquestes noves
l’animaven a pensar
que es trobava ja amb la Neus.
Com explicar-li podria
que en aquells solars dels convents
ara eren parets noves i pilars?

La Rambla molt canviada,
amb tants arbres que ombres fan.
Són d’allò més fascinants:
mimoses, baladres, freixes ...
- Són somnis o realitat?
- Fins ara no me n’havia adonat.

La Junta ara desitjava
que fos capità carlí
el comte d’Espanya aquí
i president de la Junta.
Tots estaven esparverats
recordant l’home més dèspota i cruel.

Molts dubtes manifestaven
el que podia passar
a en Cristòfol i la Neus.
Males noves els arriben.
Doncs sembla que van encallar
i en la goleta, de set van morir.

---------------------

Capítol XXVI

Temps d’incerteses i d’esperances

Barcelona encara vivia 8+1
alguns intents més de revoltes. 8+1
Darrere d’uns pocs liberals honrats 10
hi havia els immobilistes .7+1
D’aquesta manera 5+1
els més radicals sortien 7 +1
i atrapats fàcilment eren. 7+1

Dialogar no es permetia
i el que s’atrevia, mort era.
Capità general del Principat
fou aquell baró de Meer.
Moderat semblava
però destaca un dels mèrits
haver estat del grup del comte.

La Neus i el seu pare de gira,
des de Jamaica els escrivien
la intenció amb Robrenyo connectar
i així tornar a Barcelona.
Per aconseguir-ho
era entrar en la companyia
i així portar a terme el somni.

Assabentada la dispesa
de la notícia esmentada,
en la cara el somriure els va tornar.
Sobretot fou l’Anià ara,
que per celebrar-ho
cap al teatre amb l’Aurora
van primera vegada.

El Cisco els escriu des de Berga
que forma part de la brigada
de Ros d’Eroles, un carlista ferm.
La Junta Gobernativa
ben establerta era.
Aquesta estava formada
per nobles de Barcelona.


--------------------------

LLIÇÓ 23

Capítol XXV

Cartes

La Neus i el Tòfol
des de Jamaica escriuen
per desitjar-los
que passin bones festes
i molt feliços siguin.

Ells els expliquen
que la feina segueixen.
Van d’illa en Illa
actuant en teatres
i així cobrir despeses.

La Neus recorda
com en Miquel estima.
Té l’esperança
que arribi aquell dia
d’estar junts altra volta.

Per una nova
d’un soldat que es fuga
d’un camp de presos,
companys seus indefensos
tots afusellats foren.

Gent indignada
molt exaltada estava.
Espoz i Mina
i capità aleshores
justícia clamava.

La Ciutadella
molt en perill estava.
Sols se sentien
contra els carlins venjança
i que els assassins morin.

Gran salvatjada
la que allà dintre feren.
A tots linxaren.
També el Lluís formava
part del grup que mataren.

--------------------------

Capítol XXIV

La defenestració del general Bassa

La tragèdia aquella 6+1
semblava oblidada, 6+1
però des de Capitania 8 +1
es va fer públic un edicte 8+1

En ell s’assegurava
que els culpables serien
castigats com es mereixien.
La polèmica es desfermava.

Avalots revifaven
i la gent s’enfrontava.
Ja ningú no ho canalitzava
i molta autoritat mancava.

Amb aire absolutista
el propi Llauder ara,
de la ciutat feu la fugida,
rellevat pel general Bassa.

Es deia que portava
l’ordre per posar el càstig
als culpables d’aquella crema
dels convents en aquella data.

Opinions diverses
encara més ho embolicaven.
Alguns volien que aquell càstig
fos cosa abans negociada.

En Bassa segur estava
d’unes ordres molt clares.
Llibertat i visques cridaven
contra el capità i també en Bassa.

Dins al Palau passava
alguna cosa grossa.
Molt ferit el general Bassa
i pel balcó avall l’estimbaven

Feren amb el cadàver
el mateix que amb el toro.
Arrossegat el passejaren
pel carrer Ample i la Rambla.

Un grup radical era
el que cremant seguia.
No obstant, a poc a poc caigueren.
Junta Consultiva es creava.

Capítol XXIII

Capítol XXIII


La primera bullanga

Era a la plaça de toros 7+1
de la Barceloneta 6+1
on el públic revoltat 7
va sortir al carrer armat 7
de dret cap a la ciutat 7
que amb crits es manifestava. 7+1

A la Rambla es dirigirem
i quan s'hi atansaven
cridòria van sentir
i molts forts terrabastalls.
Era un toro grossíssim
que tot ple de sang anava.

Era el sisè de la tarda
i tots molt febles eren.
Una colla d’exaltats
corria cap al convent
titulat de Sant Francesc
que a cremar-lo anaven.

Un convent darrere l’altre
aquesta fi tingueren:
era una graella de foc.
I molts monjos afogats
sense poder ser ajudats
i tots allí hi moriren.

Els cecs de la Boqueria
així ho corejarien :
Sis toros varen sortir.
Això la causa va ser
de la crema dels convents.
Era una bogeria!

Capítol XXII

La mort de Ferran VII

En Miquel molt trist estava 7+1
d’ençà que la Neus i el Tòfol 7 +1
confinats havien estat. 8
Una cosa li estranyava 7+1
que amb el temps que ara corria 7+1
encara poesia es fes. 8

Va ser en aquell mateix dia
del vint-i-nou de setembre
de l’any mil vuit-cents trenta-tres
quan Ferran VII, el monarca,
quaranta-nou anys comptava
tan jove, deixés d’existir.

En Miquel a partir d’ara
amb esforç es dedicava
sols a treballar pel demà
pensant en la Neus i el Tòfol
un cop a casa tornessin
i ell més tranquil pogués estar.

La Neus en les seves cartes
peripècies narrava
i és que cada vegada més,
més desanimats estaven.
L’esperança només era
que la Neus no fos un record.

El Cisco des del seu poble
notícies d’una lluita
els havia comunicat.
Per ordre de Ros d’Eroles
que tots aquells homes aptes
fossin ara mobilitzats.

Aquesta nova revolta
és tema del legitimisme:
el poble més conservador
no vol Maria Cristina
que sigui la successora,
sí, en canvi,Carles cinquè.

El País Basc i Navarra
és el lloc on més destaca.
A part d’aquesta qüestió
demanen que se’ls respectin
les franquícies, també els furs.

El general Llauder ara
amb els carlins té problemes
i revoltats simpatitzants
a la Ciutadella envia.
Tramet remeses de presos
també a Ceuta i a ultramar.

La gent indignada estava
i el govern no responia.
Semblava el cràter d’un volcà.
A la taverna cantaven:
capellans i frares fora
i se’n vagin tots al carall.



---------------------------------