Capítol XXII

La mort de Ferran VII

En Miquel molt trist estava 7+1
d’ençà que la Neus i el Tòfol 7 +1
confinats havien estat. 8
Una cosa li estranyava 7+1
que amb el temps que ara corria 7+1
encara poesia es fes. 8

Va ser en aquell mateix dia
del vint-i-nou de setembre
de l’any mil vuit-cents trenta-tres
quan Ferran VII, el monarca,
quaranta-nou anys comptava
tan jove, deixés d’existir.

En Miquel a partir d’ara
amb esforç es dedicava
sols a treballar pel demà
pensant en la Neus i el Tòfol
un cop a casa tornessin
i ell més tranquil pogués estar.

La Neus en les seves cartes
peripècies narrava
i és que cada vegada més,
més desanimats estaven.
L’esperança només era
que la Neus no fos un record.

El Cisco des del seu poble
notícies d’una lluita
els havia comunicat.
Per ordre de Ros d’Eroles
que tots aquells homes aptes
fossin ara mobilitzats.

Aquesta nova revolta
és tema del legitimisme:
el poble més conservador
no vol Maria Cristina
que sigui la successora,
sí, en canvi,Carles cinquè.

El País Basc i Navarra
és el lloc on més destaca.
A part d’aquesta qüestió
demanen que se’ls respectin
les franquícies, també els furs.

El general Llauder ara
amb els carlins té problemes
i revoltats simpatitzants
a la Ciutadella envia.
Tramet remeses de presos
també a Ceuta i a ultramar.

La gent indignada estava
i el govern no responia.
Semblava el cràter d’un volcà.
A la taverna cantaven:
capellans i frares fora
i se’n vagin tots al carall.



---------------------------------

El meu jardí.

M’agrada a la primavera llevar-me ben d’hora, quan encara, a ponent, un resquitx de foscor s’allunya i es pot contemplar com, des de l’est, es va desvetllant la vida. S’observa, lentament, la mudança de verds a cada raig de llum que es filtra. Es pot contemplar l’eclosió d’algunes flors abeurant-se del sol, i d’altres, espolsant-se la rosada que com perles fa gala de la seva bellesa i perfecció.
El que més em sedueix és contemplar l’evolució de la flor preferida, la rosa. Jo em pregunto: ¿Com és que neix tan plena d’alegria si sap que l’edat seva és només d’un dia? La seva joventut i la seva decrepitud van juntes. Però em dóna tant, que no tinc paraules per a expressar el que sento quan la contemplo. Són tantes les vegades que he estat testimoni presencial d’aquest procés, que per molt que es repeteixi, cada vegada les sensacions són diferents. Veig la poncella encara closa, d’un aspecte tendre, verd pur, vellutat, quan només la punta de la flor s’insinua. Al cap d’unes hores, minuciosament es va descloent mostrant la seva bellesa incomparable, punt culminant on es barregen la formosor, el perfum embriagador, i l’admiració que desperta junt amb sentiments que et condueixen a la reflexió.
No em canso de mirar-la, acariciar-la i olorar-la. És una aroma inigualable, duradora, fins i tot, quan els pètals s'han desprès de la flor o es guarden com a record entre els fulls d’un llibre.
La rosa es fa palesa en diferents moments i situacions de la vida. Quantes vegades la valorem quan volem tenir un detall d'agraïment, demostrar amor, amistat, perdó, reconeixement... ?

Capítol XXI

La marxa del comte

La salut del rei pampalluguejava 10+1
i moltes eren les expectatives. 10+1
Absolutistes al rei pressionen 10+1
perquè ja la successió anul·li 10+1
en la persona de la seva filla. 10+1

El rei lentament es recuperava.
Elements intrigants i absolutistes
de la seva cort depurant anava.
També signà el decret d’una amnistia
i tot això esperança comportava.

Els presos llibertat recobrarien.
Tant el Cisco com la Neus i en Cristòfol
la condició modificarien.
El comte d’Espanya ho publicava
per mitjà del trompeter d’aquell barri.

El comte ja els dies comptats tenia
i tothom amb gran fal·lera esperava
la seva marxa de Capitania.
Aquesta, amb cura va ser preparada
i amb màxima cautela i secretisme.

Doncs un esclat popular es temia
i molta por d’assassinat tenien.
Espectacular va ser la sortida
i tota la gent exaltats cridaven:
trencacaps, assassí, lladre i vil tigre.

En va sortir viu per la gran escorta.
A tota vela pel mar s’allunyava,
mentre a casa tots els presos tornaven.
El Cisco de Ceuta cap a la borda
ajudar la família marxava.

Al cap de dos mesos, la Neus i el Tòfol
ja foren lliures i feina buscaren
per reorganitzar la seva vida.
Adreça fixa mai més no tindrien
però el seu cor mai no els oblidaria.

Capítol XX

El confinament

Són pare i filla
confinats a l’Havana
sense judici.
Allà treballarien
per un sou miserable.

Abans d’anar-se’n
era acomiadar-se
el que volia.
De l’Anià i l’Aurora,
sobretot d’ell, més íntim.

Rebé una carta
poc després de tres mesos
tranquil·litzant-lo.
Tenien l’esperança
de ser ben prompte lliures.

Rumor hi havia
que molt poc trigaria
haver-hi un canvi.
Dies comptats té el comte.
El rei malalt estava.

Es promulgava
una Sanció nova:
ara les dones
succeir la Corona
els serà molt més fàcil.

A partir d’ara
el poder recauria
sols en la infanta
Isabel i sa mare,
que haurà de protegir-la.
.

Capítol XIX

L’adéu

Prou intentaven
indagar el que passava
amb aquells presos.
Estava en mans del comte
tot el que succeïa.

En Miquel, pobre,
molt la Neus enyorava,
i somiava
que ella al llit es ficava
i de petons l’omplia

I així fruïren,
amb moltes abraçades
fins a l’albada.
Quan ja despert estava
molt buit i trist quedava.

Capítol XVIII La Batuda

Quan passejaven
tots dos junts per la Rambla,
ell començava
a descobrir la vila
fins avui ignorada.

Molt destacava
la“font del Vell”,aquella
que anunciava
que el mar pròxim teníem
i records evocava.

La Neus volia
explicar-li més coses
dels edificis
que a la Rambla hi havia:
molts convents i un teatre.

De camí a casa
uns instants s’aturaren
quan ja la lluna
es reflectia en l'aigua
del Rec Comtal, convulsa.

Fou la batuda
la que canviar feia
tot aquell dia.
Els esbirros del comte
l'ordre de dalt reberen.

Perseguits foren
els venedors de rifes
també els captaires,
la gent de les parades,
i detinguts en cel·les.

Van pare i filla
cap a la Ciutadella
per ser corruptes.
Incomunicats foren
i la feina perderen.

BARBARISMES

El barbarisme "els demés" és molt estès. El podem evitar, substituint-lo per les formes correctes els altres, tots els altres, tots els restants.
El matadero i de repent. En català es diu escorxador i de sobte o sobtadament