EL CARRER DELS PETONS

El Cisco (any 1929)
Capítol XI

Aquell estiu de l’any vint-i-nou 9
va fer molta calor. 6
L’amo els va proposar anar a nedar 9
i s’hi van apuntar. 6

Sobre el barri, l’amo els va explicar 9
que totes aquelles cases 7+1
estaven limitades d’alçada. 8+1
Unes, per a la gent pobre, 7+1
no podien sobrepassar de trenta-sis pams, 13
les de la benestant, els trenta-vuit. 10
Cap d’elles, no podia sobrepassar 11
l’angle de tir dels canons de la Ciutadella 12+1
en direcció al mar.6

El Cisco, va començar a explicar 9
moments de la seva vida, 7+1
per cert, poc agradables eren. 8+1
Però amb molts treballs i penes 7+1
i coincidint amb la quaresma d’aquell any 13
la mare a aquells oficis assistí 10
devota com era, gràcies donà 11
per haver superat aquell hivern terrible 12+1
i això els esperonà. 6

Va anar a ajudar el mossèn de Nargó 9
un religiós amb barba 7+1
que predicar, molt li agradava, 8+1
amb uns sermons molt encesos 7+1
plens d’exemples esgarrifosos, gesticulant. 13
Tothom estava molt acovardit 10
excepte l’alcalde, que era liberal 11
i s’atreví a discrepar i a contestar-li 12+1
sabent el resultat. 6

Aquella nit es van sentir uns trets. 9
El malestar començava. 7+1
Ja passada la primavera 8+1
prop de les terres del Cisco 7+1
apareix gent armada amb ganivets i fusells 13
Escales buscaven aquella gent. 10
Eren soldats que lluitaven pel seu rei 11
i alliberar-lo d’aquells liberals, volien 12+1
ja que el tenien pres. 6

Aquella Constitució fou 9
anomenada la Pepa 7+1
ja que havia estat proclamada 8+1
per Sant Josep, la diada. 7+1
Estaven en contra de la Constitució 13
i el seu crit de guerra era “Visca el rei” 10
i també el de “Visca la religió” 11
Tots aquests soldats ocupar la Seu volien, 12+1
amb d’Eroles, al cap. 6

El moviment era dirigit 9
per monsenyor Creus, l’arquebisbe, 7+1
el baró ja esmentat, d’Eroles, 8+1
marquès de Mataflorida, 7+1
la junta anomenada: regència d’Urgell. 13
El baró proclamà diversos bans. 10
En un, reclamava els furs d’avantpassats 11
i exigia una Constitució com calia. 12+1
Tot eren intencions. 6

Els reialistes per escapar 9
pensaren un artifici. 7+1
Carregar els canons que hi havia, 8+1
posant-hi unes metxes llargues 7+1
i les encengueren per enganyar aquells soldats. 13
Així assoliren el cercle trencar 10
i ara des d’Andorra a França van passar. 11
Allí, la formació militar seguiren 12+1
que el rei, bé acceptà. 6

BARBARISMES

Barbarismes

Tinc que anar-hi molt aviat, perquè em falta acabar el lletrero de l’entrada.
Mirem de no usar mai la combinació “tenir que”; en català hem d’escriure sempre haver de, en la forma que s’escaigui: haver de, hauràs de, hauríem de, haig de, etc.

Cal recordar també que es diu rètol i no “lletrero”

Així direm:
Haig d’anar-hi molt aviat, perquè em falta acabar el rètol de l’entrada.

“Despedida” en català és comiat i “despedir" acomiadar
Ahir vàrem anar al port a acomiadar l’oncle.
Va ésser un comiat molt emocionant

També es pot dir despatxar, quan es tracta de donar comiat algú, desfer-se’n, engegar-lo. Donar comiat a un criat, un obrer, etc.


---------------------------

EL CARRER DELS PETONS

Capítol X
ESTUDIS A LA PENSIÓ

És a partir de la fontada, que el Lluís 12
va començar a faltar a la feina. 8+1
S'empescava excuses de mal pagador 11
que de tres hores lluny se li veia el llautó. 12
En Miquel estava molt encuriosit 12
i era en Pep qui tot li explicava. 8+1

En Lluís formava part d'aquell petit grup, 12
que en deien l'Estudiant Murri, 8+1.
Era una "patuleia" que feia por 11
ja que delataven sens raó innocents. 12
Fet molt detestat i temut pels ciutadans 12
que no gosaven revelar-se 8+1

L'Aurora estava molt disgustada també 12
perquè el revel comte d'Espanya 8+1
tots els teatres havia fet tancar. 11
L'Antoni començà a orientar en Miquel. 12
Li feia repassos de càlcul i llegir 12
també dictats que comentaven. 8+1

Barbarismes

M'he enterat que el seu tiet pateix una enfermetat que l'obliga a fer repòs absolut.
"enterar", "tio", "tiet", "enfermetat", són paraules forasteres al català, que ja posseeix les formes pròpies: assabentar, fer saber, oncle i malaltia, que ve de "malalt" i no d'"enfermo".
Així nosaltres direm:
-M'he assabentat que el seu oncle pateix una malaltia que l'obliga a fer repòs absolut.

UNA PASSEJADA

Surto de casa i m’adreço cap el Parc de les Aigües, que és a tocar. Abans de travessar la Ronda, m’aturo a contemplar el viaducte del Cinturó que està esgotant els últims dies de la seva vida, i com penjat d’un fil espera l’agonia. Només resten altius uns fanals que sobresurten d’ell, i com sentinelles, estan a l’aguait esperant el moment fatídic. Creuo el pas de vianants i abans d’entrar al recinte, em crida l’atenció un grup d’homes que juguen a la petanca. És bonic de veure l’entusiasme que posen en la competició. Tant, que la gent que passa per allà prop, hi queda embadalida observant-los. Que la il·lusió rejoveneix la vida, és una constatació.
Decideixo entrar al Parc. A primer terme un passeig amb arbres gegantins dóna la benvinguda. A mesura que t’hi vas endinsant, tot l’enjardinat t’embauma de flaires. Un conjunt de caminets s’entrecreuen i cadascun et condueix a diferents llocs que et sorprenen per la diversitat de flora que engalana l’entorn. Els jardins s’estructuren de forma escalonada, amb terrasses independents, murs de separació, que condueixen a la part superior on es troba el típic dipòsit repartidor d’aigua.
El conjunt està distribuït en diferents espais, com són: jardins, un frontó, arbres fruiters, zona forestal, zones de joc i també un espai de picnic.
És un lloc molt adient, perquè tant la gent gran com l’infantil gaudeixin d’una estada inoblidable. Per això, moltes escoles hi programen sortides.

EL CARRER DELS PETONS
Lliçó 19 Capítol IX

L’aplec de Sant Honorat

Des de la primera setmana de maig 11
que al forn es vivia 5+1
la preparació del dia de Sant Honorat 14

Bacallà i arengades per esmorzar 11
arròs amb cargols i conill per dinar 11
per beure, vi de la bota del racó 11
i estrenar espardenyes, era un costum 11

En Lluís portava barret d’ala ampla 10+1
molt propi de la gent adinerada; 10+1
aquells elegants que la gent els deia 10+1
i els motejava, com a “letxuguinos”10+1

Sortiren per la porta de Drassanes 10+1
i enfilaren camí de la muntanya 10+1
fins que a la font del Gat tots arribaren, 10+1
i allí el cavall del tot descarregaren 10+1

Tot fent un tomb, altres fonts visitaren 10+1
cadascuna a un gremi pertanyia. 10+1
Font Trobada, Bona Vista i de Guatlla 10+1
dels Tarongers, de Vista Alegre i d’altres.

Ciutadella i Drassanes presons eren;
a l’una, molts delinqüents hi tancaven
i a l’altra, polítics hi detenien.
Cinc forts hi havia. Una gran presó era.

Raiset, cap ja de les tropes franceses,
era qui dels catalans opinava:
l’amor per la pau, el treball i l’ordre
i que el país el vol arrencaria.

Una situació amb alts i baixos
durava des del mil set-cents catorze.
Relaten la defensa aferrissada
que els barcelonins portaren a terme.

Era l’antic barri de la Ribera
de gent senzilla i molt treballadora
Fou Felip V qui manà destruir-la
i traslladar-la a la Barceloneta.

El nou barri de la Ribera, al principi,
va ser un desastre. Por feia acostar-s’hi.
Es convertí en una imatge perfecte
gràcies a la dignitat del poble.

Barbarismes

25-3-09
Barbarismes

- Bueno! Anem a començar.
-Aneu cadascú al seu puesto.
- Escriviu el vostre nom i els dos apellidos.

En aquestes frases hi ha tres paraules que no són catalanes, però que es diuen molt sovint en lloc de les nostres pròpies, la qual cosa és una errada que cal evitar sempre.

Nosaltres direm:
- Bé! Anem a començar, o bé: Apa! Anem a començar.
- Aneu cadascú al seu lloc.
- Escriviu el vostre nom i els dos cognoms.
---------------------