EL CARRER DELS PETONS

Una conversa amb l’Antoni
Capítol VIII

Una conversa 4+1
en Miquel i l’Antoni 6+1
companys de pensió, 6
tingueren aquella tarda 7+1
que sortiren a fer un tomb 7

L’hostal del Sabre
testimoni d’aquesta,
on gaudiren d’un pa
d’una recepta secreta
que se’n lleparen els dits.

Molt progressava
en el prestigi i l’èxit
l’Antoni, en tot moment.
Alguna cosa hi havia
que no podia oblidar.

Atret estava
des de petit encara
per la vocació
religiosa profunda
de servei al desvalgut.

Doncs comparava
tot aquell cabal d’aigua
i la sensació
que tot això produïa
en el seu interior.

L’Antoni deia
que el bon profit de l’aigua
era per als molins
també per regar les hortes
i omplir tots els safareigs.

Model posava
que molt més fàcil era
reconduir aquells rius
que no pas algunes dónes
de les cases dels bordells.

Capítol VII

LES TRAMES DEL PODER

Capítol VII

Barcelona es veia trasbalsada ja, 10
per una gropada d’insídies i rumors. 13
Les murmuracions i les pors 9
s’estenien per tota la ciutat 10
i amaraven els ànims dels barcelonins. 12

No se sap del cert per què es deia així
aquell carrer famós anomenat dels Petons.
Potser pel dolor dels comiats
on n’hi havien quasi diariament,
o perquè així s’anomenava molt abans.

D’altres autoritats de la ciutat
no gosaven sobre aquells grans incidents piular,
ja que hi estaven confabulats
i afectaven tots aquells estaments
col·laborant-hi amb tals actes forassenyats.

Allò que pretenia el comte cruel
era crear un gran sistema que li permetés
ara Barcelona dominar.
Per aquesta via difondre ja,
total desconfiança i inseguretat.

Una banda d’esbirros molt potents
estava formada per ganduls i malfactors
lladres, mercenaris i tafuls.
No podia imaginar que existís
tanta gent disposada a fer els altres,tan mal.

Detenien per qualsevol motiu:
sospitosos per simpatitzar amb els liberals
per haver parlat d’ells, malament,
haver anat a la francesa vestits,
o per tallar i cosir a la francesa també.

Vocabulari

Fora barbarismes

Paraules habituals en la llengua catalana, però usades incorrectament.

"Algo"
Per comptes de "algo", diguem alguna cosa.
També tenim el res. Així direm: Qué hi ha res? Que volia res més? Que us convé res? Que hi ha res de nou?Res més?
Quelcom és molt correcte, però és massa gramatical i no l'hem dita quasi mai.
-----------------

"Cariño" Per expressar el nostre amor. Tenim doncs, la paraula amor, rei, reina patuf, patufa, reitó, manyac, manyaga. Un ventall preciós per a causar enveja a la llengua més pintada.

------------------

"Vale" Aquesta paraula desbanca una colla d'expressions catalanes i les envia al botavant. Tenim: entesos, d'acord, bé, molt bé, ja està bé, prou, ja n'hi prou, exacte!, oi, clavat!, adéu, a reveure.

-----------------

Els tendals observats des de casa

Els tendals de les finestres i balcons que jo veig des de casa un dia ventós.
El vent gronxava sense parar els serrells dels tendals com saludant-se els uns als altres, al seu ritme. Semblava talment com si es comuniquessin, com si aixequessin els braços o es fessin reverències. El conjunt cromàtic dels diferents tendals harmonitzava amb el balanceig, que feia les delícies d’un reguitzell de gossos que es movien al compàs de les ombres projectades pel sol. Era increïble veure com hi jugaven, com les trepitjaven, les perseguien es posaven a bordar amb joia augmentant el volum del seu lladruc, que era repetit des de l'altra punta de la ciutat, ignorant el que passava. De mica en mica les ombres es reduïen i canviaven de direcció fins a desaparèixer. Era al bell punt del migdia.
Com si intuïssin el que passava, l’endemà, i l’altre i l’altre, acudiren una colla de gossos curiosos, en el mateix lloc, en espera del que passaria. Fins que un dia el sol va brillar per la seva absència i aquell tropell de cans van començar a fer mitja volta i cada un per la seva banda va anar escampant la boira.

El carrer dels Petons

EL CARRER DELS PETONS

Capítol VI
La dispesa del carrer dels Petons

Els dies següents d’aquells fets 8
l’obrador romania en silenci. 9+1.
En Miquel no obstant, encuriosit 10
volia saber més del món. 8
No era prou valent, no s’atrevia 9+1
i aquell silenci volia trencar 10
d’aquella rutina cansat 8
i una altra vida nova enyorava. 9+1
El món és més que la feina del forn.10

Quan estava encaboriat 8
fou l’amo qui li comunicava 9+1
l’aprenentatge havia superat. 10
Dispesa es podia buscar 8
i així disposar de cert temps lliure 9+1
i trepitjar per fi el carrer també. 10
L’amo va ser qui l’adreçà 8
cap aquell carrer dels Petons, ara 9+1
un passatge amb un passat resplendent. 10

Ja dins la dispesa instal•lat 8
i habitació amb vista, escollida, 9+1
va poder gaudir de llum i escalfor. 10
El bon tracte que allí rebé 8
junt amb l’Antoni, un amic del Bages 9+1
fou d’una gran consideració. 10
Una bona relació 8
tots dos estadants, allí gaudiren. 9+1
i l’harmonia deixà bon record. 10

EL CARRER DELS PETONS

CAPÍTOL V
Escenes macabres a l’Esplanada

El Lluís ja absent del forn,
acte de presència hi feu,
mentre estaven enfornant.

L’objectiu era presentar
El Brusi i una proclama.
La Ciutadella es trobava
sota bandera negra,ja.

Juntament amb l’explosió
i el so de la canonada
volia dir que els reus ara
havien estat consumats.

Ja descobert havia estat
un complot que conspirava,
i que el cruel comte d’Espanya
havia desarticulat.

Tretze eren els empresonats
que afusellats a trenc d’alba
havien estat per ordre
d’aquell comte tan inhumà.

Com un exemple d’escarment
quatre foren els cadàvers
que penjats van ser a les forques,
ja a la nit abans escollits.

Al cap de la banda ordenà
Las habas verdes toquessin
I al ritme del so ballava
entre els penjats i agonitzants.

Tant la tropa i comandaments
com també una gran gentada
que el que passava aplaudia
per cessar amb la subversió.

La proclama que el comte feu
redactar en aquell diari,
fou feta d’un gran cinisme,
doncs no era per indemnitzar.

CAPÍTOL IV

EL CARRER DELS PETONS

CAPÌTOL IV
El forn del carrer Fonollar

No gaires dies
en aquella dispesa
es va quedar.

En un forn el llogaren,
d’aprenent l’agafaren
a canvi de menjar i dormir.
Esclavitzat estava
fins que aprengué l’ofici
i aviat de lleure gaudí.

Amics feu de seguida
quan ingressà en la fleca.
Eren Cisco, Lluís i Pep.
Entre saques dormia
i una sola obertura
el comunicava amb el món.

Ara bé recordava
aquella cantarella
del sereno en nits de tardor.
Alguns tocs de campanes,
que al poble el transportaven,
també crits d’algun presoner.

Era aquella vesprada
quan semblà que sentia
que els laments, els gemecs i crits
d'aquells sons que arribaven,
més punyent el to era
que d’altres dies, diferent.

El motiu ignorava.
Aviat va saber-ho.
Era aquell fatídic canó
que el fi anunciava
i el terror començava.
No s’ho podia imaginar.